Ajuntament de viladecans

El patrimoni natural de Viladecans també compta amb els espais naturals dels miradors de l'ermita de Sant Ramon i la serra de Montbaig. Així mateix, es poden fer caminades a peu a Sant Ramon, al Parc de Mas Ratés I, per les fonts, fins al Castell de l'Eramprunyà.

El patrimoni natural de Viladecans també compta amb els espais naturals dels miradors de l'ermita de Sant Ramon i la serra de Montbaig. Així mateix, es poden fer caminades a peu a Sant Ramon, al Parc de Mas Ratés i, per les fonts, fins al Castell de l'Eramprunyà.

Aquestes muntanyes són la part més oriental del massís del Garraf-Ordal; els sòls estan constituïts per llicorelles, provinents de l’erosió d'esquist i pissarres paleozoiques. Tot passejant-hi podem trobar extenses pinedes de pi blanc i restes d’alzinars, el bosc mediterrani per excel·lència; a les fondalades dels torrents trobem vegetació més humida formada per boscos d’alzinar amb roures, amb arbres de gran dimensió. Per contra, als indrets més secs i de sòls més pobres la vegetació dominant és la màquia de garric amb margalló i els herbassars.

Precaucions
Es tracta d'un indret de vegetació mediterrània, un tipus de bosc fràgil on està prohibit fer foc. No llenceu burilles i emporteu-vos les deixalles que pugueu generar.

Dificultat
Baixa

Vegetació i fauna

• Boscos: la formació vegetal dominant és la pineda de pi blanc amb sotabosc de llentiscle, aladern, i càrritx, però sota dels pins estan creixent alzines i roures, que és la vegetació pròpia d’aquestes muntanyes. Hi ha taques de roures i alzines en els vessants nord, més humits, i a les fondalades dels torrents.
  En aquests boscos podem observar senglars, i trobem espècies adaptades a viure entre els arbres tot aprofitant les pinyes (esquirols i ratolins), cercant insectes a les branques (mallerengues), alimentant-se als troncs (raspinells i picots), o bé menjant insectes al sotabosc (cargolet, tallarol de casquet), d’altres mengen gra o fruita cucut, o bé són omnívors com el gaig.
• Màquia: la màquia constitueix un dels paisatges més característics de la mediterrània. És una formació vegetal relativament alta i densa, constituïda per espècies llenyoses de fulles persistents, per tant sempre verdes. Els arbres hi són poc abundants.
  Les màquies són riques en plantes amb abundància de flors i fruits, la qual cosa atreu molts insectes. A la màquia trobem conills, senglars, ratolins i molts ocells (tallarol de cap negre, tallareta cuallarga, bitxac comú, rossinyol...).