Menú de navegació

 
Ets a:

Notícies

 

Notícia

Una exposició recorda el drama vital a l'exili dels perdedors de la Guerra Civil

Dimecres, 2 de desembre 2009
La biblioteca municipal va acollir ahir la inauguració oficial de l’exposició 'La Maternitat d’Elna, Bressol de l’exili. 1939-1944', una mostra que repassa la història de la maternitat fundada per Elisabeth Eidenbenz per tal que les dones refugiades al sud de França poguessin donar a llum en bones condicions.

L'acte d'inauguració va anar a càrrec del director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Àngel Merino; de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Viladecans, María Salmerón Chacón, i de Núria Ventura, de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

"La Maternitat d'Elna, bressol de l'exili. 1939-1944" és una exposició fotogràfica que vol recuperar de l'oblit la història de la maternitat d'Elna, on van néixer 597 fills d'exiliades, i la memòria de l'exili de milers de republicans després de la Guerra Civil. S'hi poden veure imatges fotogràfiques de la maternitat: l'edifici, els nens que hi van néixer, les mares, i la seva creadora: Elisabeth Eidenbenz. La major part d'aquestes fotografies han estat extretes dels seus àlbums personals i van ser realitzades per ella mateixa.

El director dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació va afirmar que “aquesta exposició forma part del nostre dret a la recuperació de la memòria” i va explicar que es tracta d’una mostra que porta cinc anys itinerant i que “encara té vida”.

Per a Àngel Merino, la història que explica l’exposició s’ha d’entendre en un context d’exili, que transcorre després de la Guerra Civil, a França, on “els perdedor van trobar més repressió”, però on els exiliats espanyols i van trobar la “solidaritat popular de molts francesos que els van ajudar amb humilitat i bon cor”. Segons va afegir, també es tracta d’una “història de gènere que passa en un context masclista i desconsiderat ver la maternitat i la feminitat”.

En aquest sentit, María Salmerón va afirmar que es tracta “d’una exposició que transmet humanitat. D’una banda, mostra el que va significar la maternitat per a aquelles dones que, en mig d’aquella incertesa, esperaven el seu fill i, d’altra, ens mostra com, al mig d’aquells moments difícils, va aparèixer la solidaritat humana”.

La Direcció General de la Memòria Democràtica va produir l'exposició l'any 2005 en col·laboració amb l'ajuntament d'Elna (Rosselló) per rescatar de l'oblit l'exili i la figura d'Elisabeth Eidenbenz. Des de llavors s'han produït altres iniciatives amb el mateix objectiu, com la reconstrucció de la història d'aquesta institució en el llibre també subvencionat per la DG de la Memòria Democràtica, La Maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà, o la trobada de nenes anomenades Elna al Parc de la Ciutadella al juny de l'any passat. 

La Maternitat

La Maternitat d'Elna va ser fundada per Elisabeth Eidenbenz el 1939, mentre prop de cinc-cents mil refugiades i refugiats espanyols travessaven la frontera francesa i eren internats en camps de concentració, com els de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal·lar una maternitat en una torre abandonada de la localitat d'Elna (Rosselló). Les infermeres de la Maternitat recollien les dones embarassades als camps i les portaven a Elna, on passaven una mitjana de 8 setmanes ben ateses i aprenent a tenir cura dels nadons. 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències van néixer a Elna entre l'any 1939 i l'abril de 1944, quan l'exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.