Ajuntament de viladecans

Dijous, 14 de maig 2009

Neus Català, l'única supervivent catalana del camp nazi de Ravensbrück que actualment segueix amb vida, ha participat avui en una xerrada a l’IES Miramar amb més d’un centenar d’alumnes. Hi ha demanat als i les joves que cultivin l’amistat, la tolerancia i la pau i “siguin ferms” en l’aposta per valors com la llibertat, tal i com van fer els lluitadors contra el feixisme, i la solidaritat, com van cultivar els qui van patir la repressió feixista als camps de concentració nazis.

Català, de 94 anys, ha donat una lliçó d’humanitat a uns alumnes molt atents, s’ha mostrat “emocionada perquè tants joves s’apropin a escoltar als qui hem passat problemes” i ha assegurat que la seva tasca per mantenir la memoria històrica participant en iniciatives com aquesta pretén evitar “que tot es torni a repetir”. A més, ha reivindicat “les dones objecte de represàlies, que durant molt de temps van ser invisibles, tot i els patiments, perills i dificultats que van patir igual que els homes”. També ha recordat que a Ravensbrück “la cultura i la solidaritat” eren molt presents. Els alumnes, de Batxillerat i quart d’ESO, han realitzat més d’una dotzena de preguntes a Neus Català sobre les seves experiències als camps nazis, que ella ha qualificat com a “espai de maldat des de la primera llum del dia fins a l’última foscor de la nit, on no es respectava la vida”. Qüestionada sobre si voldria venjança, Català ha dit que “l’únic” que ha volgut “és justícia”, i preguntada per quin va ser el moment amb més por, ha assegurat que no sap “quants van ser, perquè lluitava per no sentir la por, per no sentir-se, així, rebaixada”. El col·loqui ha format part de les activitats educatives organitzades per donar suport a l’estudi de la història de la lluita republicana contra el totalitarisme al segle XX. Unes altres activitats han estat el viatge d’un grup d’alumnes al camp de concentració de Mauthausen, a principis de maig, i la participació al gener al Dia Internacional de l’Holocaust al Parlament de Catalunya, convidats per l’entitat Amical de Mauthausen. La presentació de la xerrada ha anat a càrrec de la regidora de Convivencia i Cohesió Social de l’Ajuntament, Idoia Baixench, i del diputat d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, que ha reivindicat la importància de l’aprovació de la llei de memòria històrica per part del Parlament i ha advertit que “allò que va portar al feixisme encara existeix avui amb formes diferents”, posant com a exemple “Guantànamo, els bombardejos d’Israel sobre Gaza o la guerra a Afganistán”. A més, Elisenda Balaguer, biògrafa de Neus Català, ha introduït la xerrada destacant que "durant tota la seva vida ha estat conseqüent amb la lluita per les llibertats” i, detallant el seu exili, juntament amb 180 nens orfes que, com a infermera, cuidava a Premià, el seu treball a la resistència francesa i el seu pas per la pressó i per dos camps de concentració fins a ser alliberada el 1945. Ni tal sols llavors, Català va poder sentir alegria, segons ha reconegut avui: “Tenia por pels meus, i a Espanya, de manera increïble, tot seguia igual malgrat la lluita per la llibertat que va deixar milers de morts espanyols”. Només després de tres dècades, Català va poder tornar a casa, a Catalunya, en llibertat, un cop acabat el franquisme, després d’anys a França en què va refer la seva vida (el seu primer marit va morir en un camp de concentració) i va impulsar entitats per lliutar perquè la memoria històrica no es perdi.