Ajuntament de viladecans

Divendres, 15 de maig 2009

Representants polítics de diverses administracions han realitzat avui una visita tècnica a la nova bassa de laminació d'aigües pluvials de la riera de Sant Llorenç, ubicada a la zona limítrofa entre els termes municipals de Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. El quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Joan Pidelaserra, ha destacat que aquesta infraestructura “és la millor solució per superar el que històricament havia estat un problema amb les aigües de pluja en aquesta zona i, a més, és respectuosa amb el medi ambient”. Pidelaserra s’ha mostrat satisfet pel positiu fruit del treball conjunt dels ajuntaments, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua. Representants d'aquests organismes estaven presents a l’acte.

La bassa de laminació d’aigües redueix a un 0,1% la probabilitat d'inundacions per pluges a les zones urbanes de Gavà i Viladecans properes a la conca d'aquesta riera, que als anys noranta es va canalitzar al seu pas per la zona limítrofa entre ambdós municipis. L'obra ha estat promoguda per l'Entitat del Medi Ambient, finançada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els fons europeus FEDER. La infraestructura, de més de 8 metres de profunditat, té capacitat per emmagatzemar fins a 160.000 metres cúbics d'aigua, que contribueixen al desguàs ordenat cap a la canalització, que s'ha allargat 600 metres per donar serveis a noves zones d'urbanització de Gavà. L'entrada d'aigua a la bassa es fa des d'un sobreeixidor lateral a l'origen de la canalització en, aproximadament, un 10% dels episodis de pluges. Així, la bassa es mantindrà sense aigua de manera habitual i només en contindrà en les hores posteriors a l'episodi pluvial, mentre es va desguassant. A més, disposa d'una instal·lació de telecontrol que permet la seva explotació a distància, des del Centre de Control Metropolità de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, dependent de l’AMB. D’altra banda, Pidelaserra ha destacat que les obres de construcció de la bassa, que han suposat l'excavació d'un volum de 600.000 metres cúbics de terres, “han permès també incrementar el patrimoni cultural treient a la llum importants restes animals del Paleolític que, quan siguin exposades, ens ajudaran a interpretar el passat del nostre municipi”. Les excavacions van destapar més de 400 restes fòssils úniques a Catalunya i molt destacables a nivell internacional pel seu excel·lent estat de conservació, gràcies a l'alta capacitat de l'indret per acollir sediments.