Ajuntament de viladecans

La cooperació per al desenvolupament constitueix l'eix central del treball solidari que fa l'Ajuntament de Viladecans, es tradueix en la identificació conjunta de necessitats, el finançament, la gestió, el seguiment i l'avaluació dels projectes de cooperació en els països del Sud. S'ha de partir de la base que no tots els projectes de cooperació tenen un mateix impacte sobre el benestar de les societats del Sud i que cal seleccionar entre diferents propostes i definir una línia d'actuació. Cal superar les limitacions de l'ajuda estatal, orientada als grans projectes i condicionada per interessos comercials, i marcar-se l'objectiu central de satisfer les necessitats bàsiques de la població.

Tal com les defineixen els organismes internacionals, aquestes necessitats són alimentació, aigua potable, sanitat, educació i habitatge.

Els ajuntaments i els fons de cooperació poden tendir a especialitzar-se en la cooperació municipalista, és a dir, en el suport a entitats locals dels països del Sud. Atesa la major proximitat dels poders públics locals a la ciutadania, és més factible que els recursos que es gestionen a través dels poders locals redundin a favor del benestar de la població que si aquests recursos es gestionen des dels governs centrals. El reforçament d'aquestes institucions suposa, a més, una bona opció per aprofundir en la democràcia i en la participació ciutadana.

Els projectes de cooperació que es financin i es gestionin han de respondre a una idea de cooperació no creadora de dependència, sensible a les demandes dels col·lectius vulnerables i responsable des del punt de vista ambiental.

Per tal que la cooperació per al desenvolupament respongui a l'objectiu de no crear dependència, els projectes que es financin i gestionin han de marcar-se l'objectiu de crear formes de producció, infrastructures o serveis que puguin mantenir-se de manera autònoma una vegada finalitzat el període de finançament. És a dir, projectes que creïn les bases d'un futur en què les comunitats receptores d'ajuda satisfacin les seves necessitats sense recórrer a l'ajuda procedent del Nord.

Juntament amb la no creació de dependència, la necessitat de participació dels beneficiaris és l'altra gran qüestió que han d'atendre els projectes. La intervenció de les comunitats del Sud en el moment de definir les seves pròpies necessitats és bàsica si es pretén esperonar un procés de desenvolupament que no caigui en sac foradat per un excessiu assistencialisme. A més, la participació implica corresponsabilitat: en tot projecte cal que hi hagi una implicació de la població que pot traduir-se en aportacions materials, coneixement o en mà d'obra  i en el compromís de respecte a unes condicions referents a sostenibilitat, formació, situació de la dona, etc.

El treball amb els col·lectius especialment vulnerables, desfavorits o oprimits ha de ser una altre eix bàsic de tota política de cooperació. La millora de les condicions de la dona i el suport a la seva autonomia i a la seva participació social és sempre una bona opció a favor de la infància, i el futur benestar del conjunt de la comunitat. La infància és, òbviament, un col·lectiu vulnerable, amb que cal treballar amb l'objectiu de la seva formació i la seva futura integració laboral i social. La defensa de les minories ètniques i dels pobles indígenes és, finalment, una aposta per la diversitat cultural i pels drets de tots els pobles.