Edat contemporània

El segle XIX és un segle de consolidació de l’estructura urbana i demogràfica de Viladecans. La població augmentà en un 30 % en tot el segle, que no és poc si tenim en compte l’evolució demogràfica dels segles anteriors.

El dinou és un segle de conformació de l’estat liberal amb tot el que suposa de creació d’estructures d’un estat centralista i que té un reflex important en la gran quantitat d’impostos i exaccions que es creen per a finançar el nou model liberal. D’altra banda, les crisis polítiques, a excepció feta del sexenni revolucionari (1868-1874) —en què es produeix el destronament d’Isabel II i la proclamació de la I República, i en què la Junta Revolucionària local aprofita per a expropiar diversos immobles de l’Església—, sembla que no afectin en excés la vida local, preocupada pel dia a dia, per les inundacions, pels impostos o per les carlinades. Al llarg de les tres guerres civils que van suposar les carlinades, les guerrilles carlines ocupen el poble en diversos moments a la recerca de queviures i del cobrament de la contribució «revolucionària» de guerra.

A partir del 1848 la Quadra Burgesa s’integrarà dins de l’estructura administrativa i orgànica de l’Ajuntament de Viladecans. Fins a aquesta data, havia mantingut el seu batlle —si bé subordinat al de Viladecans— i els seus padrons d’habitants, de contribució o cadastre independents.

A finals de segle es construeix la línia del ferrocarril que anava de Barcelona a València, però a Viladecans el tren passarà de llarg: el nucli urbà quedava molt lluny de la via fèrria.

1835

Viladecans, inclosa la Quadra Burgesa, té una població de 929 persones. D’aquestes, el 81 % són analfabetes i només un 8 % saben llegir i escriure.

Al llarg de la primera meitat del segle, Viladecans només disposa d’un mestre de primeres lletres que a més fa de secretari del Comú i de l’alcalde; es tracta d’en Salvador Formosa. Pocs infants van a l’escol: han d’ajudar en les feines del camp.

Les estadístiques de l’època indiquen clarament que Viladecans mantenia una agricultura de subsistència, basada en el conreu dels cereals, amb escassa ramaderia i menys indústria, excepte els oficis necessaris per al manteniment de la comunitat agrícola i rural: ferrers, fusters, basters, barbers o constructors de carros.

Els productes de l’època a Viladecans eren els següents: «(...) la producción principal es parte de trigo bueno y parte mezcladizo o centeno, cebada, vino común, aceite si viene la cosecha, patatas, coles, nabos, tomates, habichuelas, judías y otras legumbres, habas y habones, maíz, trigo negro y algo de cáñamo si llueve; frutas: algo de manzanas, peras, melocotones, higos y melones (...)»

1852

La majoria de la propietat de la terra està en mans de propietaris forasters, bàsicament barcelonins. Els pagesos locals són petits propietaris o treballen de jornalers per compte d’altri.

El 60 % dels propietaris són de Viladecans, però només controlen el 45 % de la propietat de la terra. Els propietaris de Barcelona només són el 4,5 %, però disposen del 37 % de la propietat de les terres del terme. La resta de propietaris són dels pobles de l’entorn: Sant Climent de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat o el Prat de Llobregat.

Els grans propietaris de Barcelona:

- marquès de Puertonuevo, propietari de la Quadra Burgesa i de la Torre-Roja, amb 161 Ha;

- Rafael Sabadell, amb 140 Ha;

- Baltasar de Casanovas, amb 97 Ha;

- Ramon de Viala, marquès de la Manresana, propietari de la Torre del Baró, amb 90 Ha, i

- Joaquim Modolell, amb unes 79 Ha aproximadament.

Aquests propietaris controlen el 37 % de les terres dedicades a cereals, el 20 % de les terres plantades de vinyes i el 80 % de les terres ermes, a més de controlar les terres —limítrofes amb les platges i els estanys— del Remolar i la Murtra. Els estanys eren propietat de Ramon de Viala, marquès de la Manresana.

Entre els propietaris agrícoles veïns de Viladecans caldria destacar Joan Amat i Sala, que disposa d’unes 65 Ha.

Viladecans estava conreada en un 40 % pels cereals, seguits de la vinya, que ocupava un 28 % del terme municipal. La resta estava dedicada, en escassa proporció, als arbres fruiters, oliveres, garrofers i als boscos. Significativament, el 29 % de tot el terme estava ermot.

Serà en aquesta plana ermota de la marina de Viladecans, i al llarg de tot el segle, on els pagesos de Viladecans, amb una constància titànica, transformaran la zona deltaica, plena d’aiguamolls i fangars, en terres de conreu productives, la seva majoria de regadiu, aprofitant, a partir de finals de segle, les aigües artesianes del subsòl deltaic. Aquesta incipient agricultura de regadiu contrastarà amb l’anterior, en què predominaven els productes de secà.

Paral·lela a aquesta lluita gegantina per guanyar terres a l’aigua, es dona la desesperació dels pagesos i jornalers quan les fortes pluges de l’hivern o la primavera fan desbordar les rieres, els camps resten negats i es perden collites, mobles i tot el que l’aigua agafa per davant. Les sortides de mare de la riera, fonamentalment de la de Sant Climent, són un fet quotidià al llarg dels segles XIX i XX —fins la seva canalització a mar a principis de la dècada dels 1990— i provoquen la misèria entre la pagesia local.

1857

Quan es realitza el primer cens d’habitants a Espanya Viladecans supera escassament el miler d’habitants (1.088).

1867

Reforma parroquial que integra la Quadra Burgesa i tota una sèrie de masies de Viladecans a la parròquia de Sant Joan. Fins a aquesta data s’havien mantingut dins de la jurisdicció parroquial de l’església de Sant Climent de Llobregat.

Sexenni revolucionari: destronament d’Isabel II i proclamació de la I República

A Viladecans, com a moltes poblacions de Catalunya i de l’Estat, la revolució de setembre del 1868 s’engega amb el nomenament d’una Junta Revolucionària nomenada per sufragi universal, essent la primera vegada que es produïa a Espanya una elecció per sufragi universal (masculí). Fins aleshores les eleccions municipals o a Corts eren per sufragis censataris de la població masculina, és a dir, que només podien votar aquells homes que paguessin una determinada quota de contribució territorial o industrial.

Entre els dies 19, 20 i 21 de desembre del 1868 es produeixen les primeres eleccions municipals sota el dret del sufragi universal masculí. A Viladecans hi ha un cens electoral de 269 electors, dels quals en voten 142. És escollit alcalde popular Josep Torné Bonet, que es converteix així en el primer alcalde de Viladecans que és escollit democràticament pels seus habitants.

A les eleccions a diputats a Corts, celebrades al gener del 1869, Viladecans donarà el seu vot, majoritàriament, al partit progressista de Víctor Balaguer, davant els republicans federals de Pi i Margall.

1868-69

Construcció del nou cementiri municipal al lloc de Sales, al costat de l’ermita de Santa Maria.  La construcció és deguda al fet que el cementiri parroquial s’havia quedat petit i constrenyit dins del nucli urbà.

1892

Magdalena Modolell i Freixas remodela casa seva i la converteix en una casa-palau, a la qual posteriorment afegirà un jardí i un llac.

1895

Viladecans acaba el segle amb poques més de mil dues-centes persones al seu terme (1.259).

El segle XX és el segle de la gran transformació de Viladecans. De poble petit, agrícola i rural passa a ser una ciutat, amb un nucli urbà extens, dedicada, fonamentalment, a la indústria i els serveis, on l’agricultura es manté dintre d’uns paràmetres  d’alta producció, molt diversificada, però amb escassa incidència dins del mon econòmic i laboral.

Aquesta gran transformació demogràfica, econòmica i social de Viladecans es produeix a partir dels moviments industrialitzadors que es desenvolupen a casa nostra al llarg d’aquest segle.

A les primeres dècades, la instal·lació de fàbriques com la tèxtil de Fàbregas Jorba (1918), la del llevat premsat (1926) o la mateixa Roca Radiadores (1917-1930), així com els treballs de l’Exposició Universal de Barcelona (1929) i la construcció del Metro a Barcelona (1929), provoquen una important demanda de treballadors. Tot això afavorirà una altra onada immigratòria (i serà la tercera) cap a Viladecans i la resta de poblacions de l’entorn de Barcelona. La gent que en aquestes primeres dècades, fins als anys 1930, arriba a Viladecans són originaris dels pobles de la Franja de Ponent (Calaceit...), del Matarranya (Mequinensa), de territoris de parla catalana, al límit entre Lleida, Terol i Saragossa; però també de Castelló (Eslida...) o del sud-est mediterrani (Alacant o Almeria, principalment). Moltes d’aquestes persones viuran en el barri de Sales i la pressió demogràfica provocarà l’eixamplament del nucli antic de Viladecans.

1900

Viladecans entra en el segle XX amb poc més de mil habitants (1.197 habitants).

1903

Creació de la societat coral La Fraternitat, «la dels pobres», que tenia la seva seu a Ca l’Esparter, on hi havia pista de ball.

1907

Creació de la societat coral La Perla, «la dels rics», que assajava al bar de Cal Sastre.

1917

Instal·lació de la Compañía Roca Radiadores a Gavà. Cap als anys 1930, la fàbrica ampliarà les seves naus industrials cap als terrenys de Viladecans, construint foneries per a banyeres i l’esmalt necessari.

1918

Instal·lació de la fàbrica tèxtil de Juan Fàbregas Jorba (Cal Gorgues) al carrer del Sol. La fàbrica va abastir de seda diverses famílies reals europees.

Inici del futbol a Viladecans amb el Futbol Club Catalunya de Viladecans.

1919

Inauguració de la línia d’autobusos que feien el trajecte diari de Viladecans a Barcelona. Posteriorment l’Impex SA agafaria aquest servei, i a partir del 20 de desembre del 1939 és l’empresa Mohn la que se’n fa càrrec.

1920

Viladecans arriba als mil cinc-cents habitants (1.576). En vint anys la població ha augmentat en un 32 %, augment proporcional considerable tenint en compte la trajectòria demogràfica històrica de la nostra població.

Formació del barri de Sales amb la primera immigració.

L’Ajuntament adquireix Can Modolell per a Casa de la Vila. Fins al moment l’Ajuntament no havia disposat d’una seu fixa, sinó que havia itinerat per diversos immobles de la població. Fins l’any 1958 també acollirà les escoles públiques.

En aquestes primeres dècades del segle XX, les societats corals La Fraternitat i La Perla i el Centre Parroquial de Viladecans formaven, per Pasqua, les seves caramelles, que cantaven per les cantonades, places i masies de la població.

1925

Instal·lació dels Germans de Sant Gabriel i creació del Col·legi Modolell en la masia de la Parellada.

1926

31 de juliol. Posada en marxa de la indústria de la Levadura Prensada, primera indústria important assentada a Viladecans, dedicada a la producció de llevat per al pa i pastissos.

31 d’agost. Aiguat de Sant Ramon. Inundació de tot el poble. Les inundacions per desbordament de la riera de Sant Climent han estat una constant fins a la seva canalització a mar a principis de la dècada de 1990.

L’agricultura d’aquest segle ja és una agricultura de regadiu, caracteritzada per l’explotació de les aigües del subsòl deltaic, el que portarà a la diversificació dels conreus, més productivitat de les terres i l’obtenció d’una major rendibilitat per als pagesos. Aquests comencen a comercialitzar els seus productes no només entre la població local sinó també en els mercats barcelonins. Tota aquesta primera immigració treballarà en el camp i complementarà el seu salari amb el treball en les primeres fàbriques que comencen a instal·lar-se a Viladecans.

1930-1931

Construcció de l’escorxador municipal davant la riera de Sant Climent.

1931

8 de febrer. Instal·lació a Viladecans del col·legi de les religioses de la Sagrada Família, en edifici finançat per l’Herència Modolell.

12 d’abril. Eleccions municipals a tota Espanya. Caiguda de la Monarquia. Exili d’Alfons XIII.

15 d’abril. Proclamació de la República a Viladecans i adhesió incondicional a l’Estat de la República Catalana proclamada pel president Francesc Macià. Fou escollit alcalde Joaquim Plans Font, d’ERC, que estaria al capdavant de l’Ajuntament fins l’any 1933.

1933

Arriba el bàsquet a Viladecans.

Llorenç Puig i Tomàs, d’ERC, alcalde-president de l’Ajuntament de Viladecans i del Consell Municipal de Viladecans al llarg dels anys 1933-1934 i 1936-1939.

Des del 1933 i fins a l’inici de la guerra civil al juliol del 1936, com a alcalde impulsà els següents projectes: projecte de construcció d’un passeig marítim a la platja de Viladecans (1933); projecte de construcció d’habitatges per a mestres d’escola (1934); projecte de construcció d’un parvulari al jardí municipal (1935); projecte de construcció d’un mercat municipal cobert al carrer del Sol (1936), i projecte de construcció d’un Grup Escolar i habitatges per a mestres (1936). Malauradament, el cop d’estat militar del 18 de juliol ho va aturar tot.

En aquests anys es realitza el primer Homenatge a la Vellesa, que també restarà truncat per la Guerra Civil.

1934

6 d’octubre. Proclamació, pel president Lluís Companys, de l’Estat Català dins la República Espanyola. L’Ajuntament de Viladecans, sota l’alcaldia d’en Llorenç Puig, s’adhereix a aquesta proclamació, la qual fracassa a Barcelona. El Govern de la Generalitat és detingut. A Viladecans, en Llorenç Puig també serà detingut i apartat del càrrec.

1936

16 de febrer. Triomf del Front d’Esquerres. Llorenç Puig torna a l’alcaldia de Viladecans.

1936

19 de juliol. El general Franco s’aixeca militarment contra la República. S’inicia la Guerra Civil. A Barcelona, el cop militar i feixista és aixafat per les milícies populars. S’inicia la Revolució. Era diumenge i, aquest mateix dia, encara hi va haver cinema al Centre Parroquial i als altres cinemes de Viladecans, el Cinema Nou i el Cinema Vell.

21 de juliol. A la matinada l’església parroquial de Sant Joan és incendiada per milicians anarquistes forans amb la col·laboració de milicians locals.

Formació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Viladecans, format bàsicament per militants de la CNT i d’ERC, que neutralitzen els elements incontrolats i eviten així la pèrdua de vides humanes a la nostra població.

Formació del Consell Municipal de Viladecans, sota la presidència del ciutadà-alcalde Llorenç Puig i integrat per representants de l’Esquerrra Republicana de Catalunya (ERC), la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Unió General de Treballadors (UGT), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i la Unió de Rabassaires (UR).

Juliol-agost. Destrucció de la imatge de la Mare de Déu de Sales.

21 d’agost. Els noms de tots els carrers de la població es canvien per números.

Setembre. Enderrocament de l’església parroquial de Sant Joan de Viladecans. En el solar es construirà, entre els anys 1937 i 1939, un mercat municipal, equipament de què la població no disposava fins aleshores.

Es produeix la col·lectivització de serveis i botigues així com també part de les terres de conreu a càrrec de la CNT. La fàbrica Roca Radiadores serà convertida en indústria de guerra, i per aquest motiu Viladecans serà bombardejada per l’aviació feixista en repetides ocasions, fet que produeix morts i desperfectes en altres indústries, com la fàbrica del Llevat, així com en immobles particulars.

1937

Maig. Emissió de paper moneda del Consell Municipal de Viladecans, amb valors d’1 pesseta, 50 i 25 cèntims, per un import de 37.500 pessetes.

1938

Abril. La Cooperativa Obrera La Igualtat emet paper moneda propi, amb uns valors de 5 i 1 pessetes i 10 cèntims.

Els viladecanencs aprenen a conviure amb un important nombre de refugiats de guerra que venen de la resta d’Espanya. Viladecans, com altres poblacions de Catalunya i de l’Espanya republicana, aporta la seva dotació humana en forma de lleves de joves que s’incorporen als fronts de guerra i pateix els bombardeigs, amb víctimes mortals, de l’aviació franquista.

1939

24 de gener. Ocupació de Viladecans per part de les tropes franquistes. S’acaba la guerra i s’inicia la repressió. Nomenament d’una Comissió Gestora Provisional al davant de la qual estarà Pere Masallach Monmany.

1941

Col·locació de la primera pedra per a la reconstrucció de l’església parroquial al mateix lloc on havia estat. Prèviament, s’havia enderrocat el mercat municipal, el qual no havia pogut ser inaugurat. Viladecans tornava a quedar-se sense mercat municipal. No se’n tornarà a construir cap fins l’any 1967.

1945

Viladecans té 3760 habitants.

Instal·lació a Viladecans de «la fàbrica de les panas», de Josep Codina, a la carretera de Sant Climent, cantonada amb l’avinguda del Molí, que rep el nom del molí fariner de tracció hidràulica que hi havia, com a mínim, des del segle XIX on actualment hi ha emplaçada la plaça de Salvador Allende.

Fundació del cor de la Cooperativa La Viladecanense, hereu de les corals anteriors a la guerra civil i base per a la creació posterior de l’Agrupament Coral La Lira.

Creació del Club Deportivo Viladecans amb les seccions de futbol i de pilota-base, de la qual sortiria el Club Beisbol Viladecans. Des d’aleshores la pràctica d’aquests esports ha estat ininterrompuda. Fins l’any 1995, el Club de Beisbol Viladecans comptava amb 13 Copes del Rei (totes consecutives) i 9 títols de la Lliga Nacional, i mantenia la supremacia a tot l’Estat en aquest esport. Molt possiblement, Viladecans podria ser considerada com la capital del beisbol català. La nostra ciutat va ser subseu olímpica i va acollir els partits de beisbol durant les Olimpíades de Barcelona, l’any 1992. Prèviament, l’any 1991, al parc de la Torre-Roja es va inaugurar un monument dedicat a aquest esport.

8 de setembre. Benedicció de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista de Viladecans en el mateix lloc on havia estat edificada la del segle XVIII.

Inauguració del Camp Municipal d’Esports per a la pràctica del futbol i del beisbol.

1948

Construcció de la rectoria.

1949

Els cantaires del Cor de la Cooperativa canvien de nom: neix la Massa Coral La Lira.

1949-1950

Construcció del Centre Parroquial Catequístic.

Anys d’un creixement demogràfic, industrial i urbanístic moderats. El poble, a l’entorn d’aquest creixement, es comença a dotar d’uns mínims equipaments: construcció dels primers edificis destinats únicament a escoles públiques, construcció de la pista poliesportiva municipal, construcció del mercat municipal, projectes de sanejament...

1950

Viladecans compta amb poc més de 4.000 habitants (4.214).

1953

25 de gener. Inauguració del monument a «(...) los Caídos por Dios y por España en la Cruzada de Liberación Nacional» a la rambla Modolell. El primer ajuntament democràtic traslladarà el monument a un espai situat dins del cementiri municipal i reconvertirà l’estela funerària en un monument de Viladecans a tots els morts de la Guerra Civil.

21 de juny. Inauguració de l’Hospital de Sant Llorenç, creat pet la Compañía Roca Radiadores, que restarà en funcionament fins l’any 1978. Després d’uns anys de tancament i reestructuració, l’Hospital va ser integrat a la xarxa publica d’hospitals i obrí de nou les seves portes l’any 1987, fins avui.

Es reprenen els Homenatges a la Vellesa.

1955

6 de febrer. Benedicció de la «Baldirona», campana de bronze de l’església de Sant Joan.

1956

Construcció de la façana-pòrtic de l’església parroquial de Sant Joan de Viladecans, amb estucats esgrafiats.

Fundació de l’Agrupament Escolta Sant Joan.

6 setembre. L’Ajuntament de Viladecans, per acord plenari, nomena la Mare de Déu de Sales alcaldessa honorària de Viladecans.

1957

Construcció del campanar de l’església parroquial de Sant Joan, de més de 30 m d’alçada.

12 de maig. Inauguració del monument a José Antonio Primo de Rivera als jardins de Can Modolell amb la presència del governador civil de la província i autoritats locals, polítiques, militars, eclesiàstiques i societat civil.

1958

20 de gener. Inauguració de la Biblioteca San Jorge de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona, primera biblioteca de Viladecans. Instal·lada primer al carrer de Sant Joan cantonada Sant Marià, es va traslladar posteriorment a un immoble del final de la rambla de Modolell cantonada carrer de Santa Teresa.

8 de setembre. Inauguració dels primers edificis destinats a escoles públiques per a nois i noies, finançats per l’Àngela Roca. Des dels anys 20 les escoles públiques havien estat a l’edifici de Can Modolell, juntament amb les dependències de l’Ajuntament.

Inauguració del primer parc infantil de Viladecans a l’antiga era de Can Sala, a l’inici de la rambla Modolell, entre els actuals carrers de les Sitges i d’Antiga Riera, i de la pista poliesportiva municipal, descoberta, al carrer de les Sitges. La pista, posteriorment reconvertida en poliesportiu municipal del Centre, ha estat enderrocada a finals de 2016.

Any 1960: 7.508 habitants

Any 1970: 24.565 habitants

La dècada dels anys 1960-70 ve marcada per uns anys de fort creixement demogràfic producte de la quarta onada immigratòria que arriba a Viladecans. La immigració d’aquests anys, bàsicament andalusa, es va instal·lant als pobles dels voltants de Barcelona, seguint el reclam de la indústria. Les indústries que s’assentaran a Viladecans en aquestes dècades estan relacionades amb la metal·lúrgia, l’alimentació, la química, la construcció o el transport: Bru, Nestlè, Camy, Metron, Nederlad, Comansi, entre d’altres. Serà en aquestes dècades quan es produirà la transformació radical del paisatge urbà i econòmic de la nostra ciutat: ja fa uns anys que s’ha començat a construir l’Alba-Rosa, un barri d’habitatges per a segones residències; també s’inicia la construcció als voltants de Can Batllori, el Poblado de Productores de la Compañía Roca Radiadores, la Montserratina – Manso Ratés – «La Ponderosa» o els habitatges del Congrés Eucarístic.

Per Festa Major, en aquells anys, els balls es realitzen als envelats de la pista poliesportiva, amb desfilada de carrosses, gegants i capgrossos que recorrien els principals carrers de la població.

Pel Corpus molts dels carrers del barri Antic es guarnien amb catifes i altars florals.

1961

Festa Major de setembre. Inauguració del monument a l’Àngela Roca Soler, benefactora que va finançar la construcció dels primers edificis destinats a escoles públiques a Viladecans.

Fundació de l’Agrupació Fotogràfica de Viladecans.

1963

8 de setembre. Inauguració del mercat municipal a l’actual plaça d’Europa.

1967

Inauguració de l’església de la Mare de Déu de Sales, al Poblat Roca.

1970

Primera edició de la Fira Agrícola de Sant Isidre.

Any 1981: 43.358 habitants

Any 1991:  48.294 habitants

La dècada dels anys 1980-90, ja amb un règim democràtic, es caracteritza, entre altres coses, per la construcció de nous equipaments que cobreixen els dèficits creats pel considerable increment de població i la dinamització de la vida social i cultural de la població. En una primera etapa els moviments veïnals van tenir una considerable importància en la defensa i demandes de la qualitat de vida dels viladecanencs. Així, les associacions de veïns (La Unión es va fundar l’any 1979 i és una de les més antigues, juntament amb la de Montserratina) van demanar insistentment la pavimentació de tots els carrers de Viladecans; la creació de més i millors escoles públiques; la reobertura de l’Hospital, que va estar molts anys tancat; la creació de parcs i jardins, etc.

Al llarg d’aquests anys es construirà l’equipament esportiu Joan Masgrau (amb dues piscines, coberta i descoberta) i el camp municipal de beisbol; es remodela de nou el camp de futbol i es construeix un alberg juvenil a l’antiga masia de Can Batllori; es rehabiliten els edificis històrics de la Torre-Roja i la Torre del Baró; es programen i construeixen noves urbanitzacions que donen lloc a nous barris de la ciutat: Torre-Roja, Can Palmer, Can Guardiola, el Torrent Ballester, Campreciós o Sant Jordi – Gabrielistes, i, finalment, es potencien noves zones d’activitats econòmiques com els espais de l’entorn de Can Calderon.

També és en aquestes primeres dècades d’ajuntaments democràtics quan es construeixen els primers parcs i jardins: el parc metropolità de la Torre-Roja, la plaça d’Europa, el parc del Mas Ratés o el del Torrent Ballester, així com diverses places que donen oxigen al creixement urbanístic desmesurat d’èpoques anteriors: la plaça de la Constitució, les de la Llibertat i del 1r de Maig, de Salvador Allende, de Salvador Espriu o de Saint Herblain, entre d’altres.

Dins de la vessant cultural, es recuperen i revitalitzen les festes i tradicions: les festes majors d’hivern i d’estiu, el carnaval i el ball de la Tornaboda o les fogueres de Sant Joan, entre d'altres; i, des de l’actuació municipal, es pren la iniciativa creant altres activitats ludicofestives com la Setmana del Llibre (abril 1993), el festival de Teatre al Carrer, (juny-juliol 1990) o el festival de música Croma (juliol), on la participació ciutadana és fonamental.

En aquests anys, Viladecans també destaca pels seus esports i esportistes. En marxa atlètica, els nostres esportistes han aconseguit campionats d’Espanya i d’Europa i subcampionats del món (entre d’altres, cal destacar Reyes Sobrino, Mari Cruz Díaz i Valentí Massana; aquest últim, medalla de bronze als Jocs Olímpics d’Atlanta al 1996). Gràcies al beisbol i al prestigi del Club Beisbol Viladecans, la nostra ciutat, l’any 1991, va ser seu de la Copa Intercontinental, i l’any 1992, subseu de les Olimpíades de Barcelona. Dins de l’equip nacional de beisbol hi van figurar diversos jugadors locals (Félix Cano, Juan Manuel Salmerón, Enrique Cortés i Xavier Camps). I finalment, cal destacar l’actuació de Juan Pastor Cerezo a les Paraolimpíades de Barcelona 1992, dintre de la modalitat d’esgrima.  

A nivell educatiu i formatiu, es creen tres instituts d’educació secundària (Sales, Torre Roja i Miramar) i des del 1989 es creen diverses escoles-tallers per a fomentar l’aprenentatge professional entre els joves viladecanencs.

Aquestes dècades són també anys de sensibilització i protecció vers el patrimoni natural: declaració del Remolar-Filipines com a reserva natural. Es procedeix a la canalització de les rieres de Sant Climent i de Sant Llorenç, que es porten cap al mar, amb la qual cosa s’eviten les contínues inundacions dels camps, però també les de la part baixa del nucli urbà de Viladecans. Posteriorment es procedirà, en tram urbà, al seu cobriment, que donarà lloc a passejos per a vianants. D’aquesta manera s’elimina la frontera natural que tenien amb la veïna població de Gavà i, d’altra banda, es lliga el nucli urbà de Viladecans amb el sector de la Torre-Roja i el barri de Sales.

Obertura de la C32 amb sortides a Viladecans, fet que facilita molt les comunicacions i ens posa en els mapes de carreteres.

1979

Les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, a l’abril del 1979, van donar com a resultat la victòria del PSUC, que va formar equip de govern amb el PSC-PSOE. Va ser escollit alcalde en Joan Masgrau i Marcet.

1983

Segones eleccions municipals: majoria absoluta del PSC-PSOE. Els socialistes formen equip de govern municipal en solitari. Miquel Garcia Fenosa, alcalde entre el 23 de maig i l’11 d’octubre del 1983. Des d’aquesta data i fins al 5 de novembre del 2005 Jaume Montfort Heras és alcalde de Viladecans.

1987

Creació de la Reserva Natural del Remolar-Filipines, amb una extensió aproximada de 112 Ha.

Inauguració del Camp Municipal de Beisbol.

1988

Es produeixen fortes inundacions als camps de Viladecans i a la part baixa del nucli urbà. Els pagesos reclamen i exigeixen la canalització de les rieres a mar, que es realitzaria en els primers anys de la dècada dels 90.

L’Hospital de Sant Llorenç torna a obrir les seves portes com a hospital públic per als habitants de Gavà, Castelldefels, Sant Climent i Viladecans. Es construeix el Centre d’Assistència Primària (CAP) Mas Font.

1991

12 d’octubre. Arribada del tren a Viladecans.

1992

Juliol-agost: Olimpíades de Barcelona. Viladecans, subseu olímpica, aporta el Camp Municipal de Beisbol per al desenvolupament dels partits d’aquesta modalitat esportiva. Presència del rei Joan Carles a Viladecans en un dels partits de la selecció espanyola (des de l’any 1275, en què Jaume I visità Viladecans i es va estar tres dies a la Quadra Burgesa, no hi havia vingut cap rei, a Viladecans).

1994

La Unió Europea reconeix la Reserva Natural del Remolar-Filipines com a zona d’especial interès i protecció per a les aus.

Com a conseqüència de la canalització de les rieres a mar, en la riera de Sant Climent es crea tot un paratge natural que resta dins de la zona d’influència de la Reserva Natural del Remolar-Filipines.

Inauguració de l’alberg juvenil a Can Batllori.

1995

Gener. Inauguració de la Torre del Baró, restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

1996

Inauguració del nou Camp Municipal de Futbol construït sobre els terrenys de l’antic camp de futbol.

Inauguració de la remodelació del Poliesportiu del Centre, del carrer de les Sitges.

Es crea Ràdio Sellarès, que emetrà des de la masia del mateix nom, gestionada pels ajuntaments de Gavà i Viladecans.

1998

Posada en marxa de Viladecans Televisió.

1999

Gener. Inauguració de la Biblioteca de Viladecans al parc de Can Xic.