Prehistòria – Història antiga

prehistoria historia antiga viladecans

Prehistòria – Història antiga

La prehistòria de Viladecans està caracteritzada per l’existència en les nostres contrades dels mamuts i dels caçadors recol·lectors, així com dels primers pobladors del neolític vinculats amb els miners de la variscita, en l’actual territori de Gavà. A partir del segle V aC s’hi instal·laran els ibers, principalment en el puig de Montbaig, i posteriorment els romans, a partir del segle II aC, en la plana deltaica.

Primers indicis de presència humana al Baix Llobregat.

Existència de mamuts en el territori que forma l’actual terme municipal de Viladecans. Es van trobar defenses de mamut a la Bòbila de Sales l’any 1964 i, també, entre desembre del 2007 i maig del 2008, a Can Tries, durant la construcció d’una bassa de laminació d’aigües pluvials.

És probable l’existència de comunitats de caçadors malgrat el nomadisme de l’època.

Inici del Neolític.

Explotació minera de variscita —pedra verda de la família de les turqueses— a Can Tintorer (Gavà). Les mines neolítiques de Can Tintorer són de les més singulars de Catalunya i es troben entre les més antigues d’Europa. Era una explotació amb una finalitat clarament sumptuària: l’extracció de pedres verdes per a fer collarets i joies. A Viladecans, a la zona de Can Tries, s’ha especulat que molt possiblement els miners de Can Tintorer explotaven la corniana per fabricar els pics amb els quals treballaven a les mines.

Primers poblats ibèrics del Baix Llobregat.

Inici de la utilització de l’ancoratge de les Sorres dins dels actuals termes municipals de Viladecans, Gavà i Castelldefels.

Zona portuària ibèrica i romana, utilitzada per les naus mercants des del segle V aC fins al segle V dC. Aquesta mena de port consisteix en una àrea relativament arrecerada dels vents i dels corrents, on els vaixells grans es mantenen ancorats mentre són carregats i descarregats amb barques petites. Han de ser zones amb un fons adequat perquè l’àncora s’hi enganxi i després es pugui recuperar amb facilitat. En el nostre cas, els bancs de sorra de riu (de la formació del delta del Llobregat) remodelats pel mar eren idonis per a aquesta funció. A partir de la conquesta romana —segle III aC— aquest port natural va anar adquirint més importància, primer per a l’exportació de cereals i després de vi en grans quantitats.

Establiments ibèrics de la tribu laietana al torrent Fondo, a Can Tries i al puig de Montbaig. Els laietans van habitar tota la costa mediterrània de la península Ibèrica des del segle VI aC fins al domini romà, III aC.

El poblat ibèric del puig de Montbaig estava situat en una muntanyeta d’uns 298 m. Està considerat pels investigadors de mida gran, mentre que la resta correspondria a hàbitats de petites dimensions distribuïts pels camps de conreu. Els nostres ibers es dedicaven bàsicament i fonamentalment a l’agricultura i la ramaderia (ovelles i cabres) i també explotaven el mineral de ferro, que convertien en metall.

Els romans desembarquen a Empúries (l’Escala, Girona).

Implantació de les vil·les romanes i abandonament dels poblats ibèrics. Tarraco, capital d’Hispània.

Finals del segle II – inicis del I aC, fundació de la vil·la romana de Sales, dedicada principalment, fins al segle I dC, a l’agricultura cerealística. Importància de la vil·la romana de Sales pels seus grans magatzems, camps de dollies, i per l’existència del port natural de les Sorres.

Fundació de Barcino (Barcelona). Construcció del pont del Diable (Martorell) i del ramal costaner de la Via Augusta, que passava per sota de la vil·la de Sales.

Possible implantació d’un cadastre romà, amb la consegüent revalorització del territori i una  forta activitat constructiva així com reorganització de la desembocadura del riu Llobregat.

Forn romà de Can Manyoses, productor de ceràmica de construcció, elements tècnics i ceràmica de cuina i servei, a més d’envasos de transport, especialment vitivinícoles.

Primus, primer terrissaire de Viladecans.

Autoria: MLC

Comparteix
Opina