De «lloc» a ciutat
Històricament, el territori que avui ocupa el municipi de Viladecans va estar vinculat durant segles al règim senyorial. En una època fou propietat de la família Burgès; en d’altres, dels barons de l’Eramprunyà o bé dels marquesos de Puerto Nuevo o dels barons de Sant Vicenç, marquesos de la Manresana, entre altres propietaris jurisdiccionals. Per això, durant molt de temps, dins de la jerarquia de títols dels municipis (llogarret, lloc o poble, vila i ciutat), la fórmula general emprada per a la denominació del nostre municipi va ser la de «lloc»; així ho testimonien molts documents d’època.
«In Eclesia Sti. Joannis, loci vila de Canibus, Parroquiae Sti. Clementis...»
«Josep Coscullana, fuster, del lloc de Viladecans...»
«(...) entre la Universitat del lloch de Sant Climent de Llobregat de una y la Universitat del lloch de Sant Joan de Viladecans part altre...»
«Narcís Grau, bajulus, Victor Torrents, Matheus Martí, jurati; Petrus Cuscullana... Josephus Coscullana, de concilio loci de Viladecans»
Avui en dia, Viladecans s’ha convertit en una gran ciutat en termes demogràfics, econòmics i de prestació de serveis als ciutadans i està situada entre les vint poblacions més grans de Catalunya. Al febrer del 1994, quan la població estava al voltant dels 50.000 habitants, el Ple de l’Ajuntament va adoptar el títol de «ciutat» com a forma habitual de tractament del municipi.
Segells i escuts municipals
Abans de la creació dels documents electrònics, els que garantien l’autenticitat i la validesa de la documentació municipal eren els segells municipals, que en molts casos derivaven dels escuts municipals. La primera vegada documentada en què el Comú de Viladecans va utilitzar un segell va ser a finals del segle XVIII, amb la imatge de Sant Joan Baptista dret amb la creu i l’anyell. Al llarg del segle XIX i fins el 1936 la corporació municipal utilitza diversos segells municipals amb la imatge del mateix sant, i durant la Guerra Civil es canvia per un de dues espigues creuades dins una peça d’engranatge, símbol de l’origen pagès de la població i de la incipient industrialització de la població d’aleshores.
Amb el franquisme es torna a l’antic segell de l’anyell pasqual i hi afegeixen l’àliga imperial, vigent fins al 1957, quan el Consell de Ministres aprova l’escut municipal de Viladecans. Amb la democràcia, al maig del 1994, per tal de complir el reglament dels símbols dels ens locals, s’aprova el nou escut municipal, format per un Agnus Dei d’argent que porta la banderola de gules i una creu plena d’argent i l’asta creuada d’or, que porta per timbre una corona mural de la ciutat.
Escut aprovat el 1994 i vigent fins a l'any 2007
Escut utilitzat entre 1958 i 1994
Segell utilitzat entre el desembre del 1941 i el novembre del 1943
Segell utilitzat del novembre del 1936 al desembre del 1938
Segell utilitzat entre els anys 1854 i 1936
Segell utilitzat de l'any 1836 al 1854
Segell utilitzat des de finals del segle XVIII fins a l'any 1836
Escut aprovat el 1994 i vigent fins a l'any 2007
Escut utilitzat entre 1958 i 1994
Segell utilitzat entre el desembre del 1941 i el novembre del 1943
Segell utilitzat del novembre del 1936 al desembre del 1938
Segell utilitzat entre els anys 1854 i 1936
Segell utilitzat de l'any 1836 al 1854
Segell utilitzat des de finals del segle XVIII fins a l'any 1836
La bandera municipal
Els antecedents de la bandera municipal es remunten al 1975, quan es crea una bandera local per a col·locar als actes protocol·laris, juntament amb l’espanyola i la catalana. Al maig d’aquell any es va encarregar a l’arquitecte municipal Pere Marieges i Carbó un projecte-estudi, sotmès a la consideració de l’especialista en heràldica Vicente de Cadenas i Vicent, que no es va arribar a aprovar definitivament.
De la mateixa manera que va passar amb l’escut, amb l’aprovació del reglament de símbols dels ens locals per part de la Generalitat, al 1991, es va acordar definir una bandera amb els colors de l’escut ja aprovat, seguint la proposta de l’Arxiu Municipal i de l’expert en heràldica Armand Fluvià.
Al 1995 el Ple va aprovar la bandera municipal, apaïsada, verda, amb el cantó vermell, d’alçada i llargada la meitat de les del drap i amb una creu blanca.
