Per dotzena ocasió des de la recuperació de la democràcia, la ciutadania triarà el 28 de maig la composició del Ple Municipal que definirà el govern que guiï la ciutat en els propers quatre anys. Aquest dimarts 2 de maig la Junta Electoral de Zona ha proclamat les candidatures: la ciutadania podrà escollir entre deu paperetes diferents, igualant el rècord històric aconseguit tant el 2015 com el 2019. Com en les darreres eleccions, quatre de les deu llistes estan encapçalades per dones, igualant també la xifra més alta de la història (40%).
Respecte al 2019, s'estrenen dues candidatures (Valents i Ara Viladecans–Ara Pacte Local), dues més conflueixen en una única llista sota el nom Viladecans en Comú Podem i set candidatures repeteixen: Esquerra Republicana de Catalunya–Acord Municipal, Partit dels Socialistes de Catalunya–Candidatura de Progrès, A tu Lado Vecinos Municipalistas, Ciutadans–Partido de la Ciudadanía, Partit Popular/Partido Popular, Junts per Viladecans–Compromís Municipal i VOX. D'aquestes últimes set formacions, quatre repeteixen cap de llista i tres més estrenen una nova persona al capdavant de la seva llista.
LES CANDIDATURES, UNA A UNA
· Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal. Per quarta ocasió, Bàrbara Lligadas està al capdavant de la llista, que combina en els primers llocs els regidors actuals amb noves cares en relació a la candidatura del 2019, quan va aconseguir el seu millor resultat històric amb cinc regidors.
· Partit dels Socialistes de Catalunya–Candidatura de Progés. Carles Ruiz, alcalde des del 2005, encapçala una candidatura que apel·la a l'experiència de gestió, amb la majoria de regidors actuals en llocs de sortida. El partit busca reeditar una majoria absoluta que ha aconseguit en set dels deu últims comicis.
· Viladecans En Comú Podem. La confluència de dues formacions que ara tenen presència ara al Ple (amb tres membres en total) l'encapçala l'actual tinenta d'alcalde Encarna García, que el 2019 es va estrenar al capdavant de la llista de Viladecans En Comú.
· A tu Lado Vecinos Municipalistas. Eduardo Tobaruela torna a estar al capdavant d'una llista que es renova molt, però, respecte al 2019: només repeteixen quatre noms entre els quinze primers llocs. El 2019, la candidatura no va obtenir representació al Ple Municipal.
· Ciutadans–Partido de la Ciudadanía. El portaveu municipal José Luis de la Rosa s'estrena com a cap d'una llista que recupera l'exdiputat del Parlament Martín Barra, que ocupa el número dos. El partit, que compta amb sis noms nous entre els deu primers llocs, va aconseguir quatre seients al Ple tant el 2015 com el 2019.
· Partit Popular/Partido Popular. Josefa Redondo és la primera dona a encapçalar els populars a la ciutat, amb una llista plenament renovada: no repeteix ni un sol nom respecte al 2019, quan el partit es va quedar fora del consistori per primera vegada a la seva història després d'haver arribat a tenir cinc regidors l'any 2011.
· Junts per Viladecans–Compromís Municipal. Tomàs Caroz se situa per segona vegada al capdavant d'una candidatura que compta amb sis noms nous entre els deu primers. Tant el 2015 com el 2019 el partit es va quedar a prop d'obtenir representació al Ple Municipal.
· VOX. Marina Ferrer –tercera a la candidatura del 2019– debuta al capdavant d'una llista totalment renovada, en què només repeteixen dos noms respecte als últims comicis. El 2019, VOX es va estrenar a les eleccions sense aconseguir representació municipal.
· Valents. La formació política –hereva de la candidatura de Barcelona Pel Canvi a la capital– s'estrena en uns comicis locals amb el més jove dels deu caps de llista, Eric San Clemente. La llista compta entre els seus cinc primers llocs amb dos membres de la candidatura del PP del 2019.
· Ara Viladecans- Ara Pacte Local. Una altra candidatura que fa la seva primera aparició a les eleccions locals és la plataforma impulsada pel PDeCat i Ara Catalunya, que debuta amb Oscar Sanchís com a cap de llista.
Històric de resultats
Des de l'any 1991, a Viladecans s'escullen a les Eleccions Locals 25 regidors i regidores, com correspon a les poblacions de 50.000 a 100.000 habitants (les tres eleccions de 1979, 1983 i 1987 van correspondre per població a 21 les persones escollides per formar el Consistori). El PSC s'ha imposat a la resta de candidatures en tots els comicis excepte en els primers, l'any 1979, en què el partit més votat va ser el PSUC.
A continuació es pot veure un gràfic amb tots els resultats dels partits que van obtenir representació en els onze comicis locals celebrats des del 1979 al 2019. Passant el cursor per sobre del nom de cada partit es pot veure únicament l'evolució del mateix.
