DADES DE L'ITINERARI
- Tipologia de Ruta: Natura i cultura
- Senyalització: Sí
- Distància:
- Circular des de l’Alba-rosa fins a Ca n’Amat tot tornat a l’Alba-rosa — 8,5 km
- Lineal des de Alba-rosa fins a l’ermita de Bruguers — 6 km
- Lineal des de Albar-rosa fins al castell de l’Eramprunyà — 7,2 km
- Dificultat tècnica: Mitjana
- Desnivell: 65 m de pujada i 74 m de baixada
- Mitjà: A peu
- Temps: 1h i 50 min. aprox. (des del barri de l’Alba-rosa a Ca n’Amat i tornant a l’Alba-rosa)
Informació pràctica
Itinerari destinat a tot tipus de públic interessat en la descoberta de la natura i el patrimoni. Consisteix d'una ruta adequada per fer amb nens a partir dels 8 anys, i malgrat que és força llarga, no té pendents gaire pronunciats. El recorregut es pot iniciar des del barri de l'Alba-rosa i des del barri de Can Guardiola, i segueix una part del Sender de la Mediterrània GR-92, pel qual els visitants podran fer una ullada a la flora i la fauna autòctona del bosc mediterrani. Des del sud de l'Alba-rosa, aquest itinerari comença al carrer de la Flor del Taronger, on hi trobareu un cartell informatiu amb els diferents itineraris per les muntanyes del Baix Llobregat.
Font de Can Preses
A tocar del barri de l'Alba-rosa, aquesta font natural ocupa l’espai de l’antic safareig ubicat al torrent de Can Preses del Voltar, al qual deu el seu nom. També se la coneix popularment com a font del Llorer. L’any 2013 es va adequar l’entorn i el camí d’accés a la font.
Ermita de Bruguers
Ermita construïda originalment al s. XIII, tot i que d'aquesta època només se'n conserva l'absis. La nau i la façana van ser reformades al s. XV. En d’altres èpoques va ser un oratori senzill de camí, però finalment es va dedicar al culte de la Mare de Déu de Bruguers, a partir de la llegenda d'un pastor que, a l'any 1.193, va trobar una marededéu en una cova propera. La pedra rogenca de la què està feta l'ermita, tallada en carreus grans, regulars i ben allisats, indiquen una construcció d'obra noble.
Vegetació
La diversitat climàtica i de sòls permet una gran diversitat florística. Hi predomina l’alzinar litoral, dens i amb un sotabosc impenetrable i ben desenvolupat a base de bruc boal, llentiscle, aritjol i les estepes (la blanca, la borrera i la negra). Als sòls de pissarres, fèrtils i amb bona retenció d'aigua, s’hi han conreat vinyes i arbres fruiters.
A les muntanyes del Garraf, al vermell i el blanc, hi domina la màquia litoral de garric i margalló. És una formació arbustiva i densa d’uns dos metres d’alçada, que en moltes ocasions podria crèixer fins els cinc, però que l’acció humana i sobretot els incendis freqüents han malmès amb freqüència. Aquesta inferència del foc i l'ésser humà també ha fet que a l’actualitat hi trobem pinedes de pi blanc i pi pinyer.
Geologia
La riquesa litològica del massís del Garraf ha format paisatges de diferents coloracions negres, vermelles i blanques. A l'anomenat Garraf negre, es troben les pissarres d’aquest color i també gris fosc, formades al Paleozoic i amb nombrosos filons de quars blanc.
Pel camí de Bruguers, s'hi veuen els gresos i conglomerats rogencs que formen el Garraf vermell. Amb prop de 248 milions d'anys, han evolucionat fins a adoptar formes de niu d’abelles a la pedra o d'arcs naturals, com el què hi ha camí del castell de l'Eramprunyà.
El Garraf blanc, a la part oriental del massís, és el més extens de tots i està format per roques sedimentàries que daten del Mesozoic. A la seva extensió, hi abunden les pedres calcàries i no és estrany trobar-s'hi coves i avencs rics en estalagmites i estalactites.
- Porteu gorra, calçat adequat, crema solar i aigua.
- Si ha plogut, tenir cura de la possible erosió del sòl.
