Viladecans Jove acull al Centre de Can Xic l'exposició permanent 'Veus de resistència: la lluita veïnal a Viladecans (1970-1980)'. Liderada pel fotògraf Jaume Muns, la mostra recull com a partir dels anys setanta, la ciutat es va convertir en un nucli de resistència antifranquista impulsat per una classe obrera en auge i les deficiències urbanístiques generades pel ràpid creixement del municipi. Presentada per les tinentes d'alcaldessa Encarni García i Irene Reus, la inauguració va ser per ambdues una oportunitat d'aproximar als joves viladecanencs què hi ha al darrere dels drets socials que avui gaudeixen, però que no sempre van ser-hi.
"Amb el creixement que estàn tenint els discursos d'odi i el feixisme, és important que centres com Can Xic s'adrecin als joves perquè puguin conèixer d'on venim i què poden fer ells i elles per lluitar una societat millor", expressava García a l'acte.
"És un plaer pel Servei de Joventut acollir aquestes fotografies on fa 50 anys, es lluitaven per uns drets que avui alguns creuen que no van costar gaire aconseguir-los. Veure i recordar la lluita ciutadana d'aleshores en aquest equipament té molt de sentit perquè així, els joves d'avui dia poden veure com els drets mai s'han de donar per sentat", comentava Reus a la Sala Terrat.
Les bases d'una Viladecans moderna i participativa
L'arxiu fotogràfic destaca el paper de les fàbriques, sovint l'escenari principal per a vagues i mobilitazacions que exigien millores laborals i llibertat sindical, com es el cas de Roca-Radiadores. Davant la presència del Sindicat Vertical i l'organització silenciosa de Comissions Obreres fins la seva il·legalització al 1967, la crisi econòmica de 1973 va estendre la lluïta per obrir-se a una destacada participació de les dones treballadores i el moviment veïnal a travès d'associacions clandestines, amb accions col·lectives com assamblees, manifestacions o talls de carretera.
Les mobilitzacions s'estendrien després de la mort de Franco al 1975, al reclamar la legalització de sindicats i partits, peticions d'amnistia o la recuperació de l'autogovern català, el que es materialitzaria en vagues generals, repressió policial i resistència social que assentarien les bases d'una Viladecans moderna i participativa
