
La Mont, després de molts anys farta de carregar l’estigma de ser considerada només una actriu còmica, tenia ganes de fer una obra profunda per reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps. L’Oriol —probablement l’actor que més personatges ha representat mai al Teatre Nacional de Catalunya— estava una mica cansat de les excentricitats del teatre contemporani i tenia unes ganes enormes de fer un teatre més relaxat.
Però la realitat va ser que durant uns quants anys, tots dos actors van recórrer els diferents despatxos de programadors amb les seves propostes, sense gaire èxit. Ara bé: de cop, les coses semblen haver canviat, i aquestes dues velles glòries del teatre català per fi podran plantar les seves cadires en un escenari que els aculli amb els braços oberts…