DADES DE L'ITINERARI
- Tipus de ruta: Natural i cultural
- Senyalització: Sí
- Distància: 2,3 km
- Dificultat tècnica: Mitja
- Desnivell: 281 m de pujada i 51 m de baixada
- Mitjà: A peu
- Temps: 45 minuts d'anada
Informació pràctica
Itinerari d'interès natural i cultural, adequada per a públic familiar amb nens a partir de 8 anys. Transcorre per la muntanya de Sant Ramon o puig del Montbaig, una de les muntanyes emblemàtiques de Viladecans amb una alçada d’uns 295 m. El camí és tot de pujada fins a l'Ermita de Sant Ramon, al cim de la muntanya. Mentre passegem es pot observar la flora i fauna autòctona del matollar i bosc mediterrani, a través d'indrets com la Vereda o la Serra del Montbaig.
Ermita de Sant Ramon
Ermita neogòtica edificada per Josep Estruch el 1887, al cim del Montbaig. L'edifici es va dedicar a l'advocació de Sant Ramon Nonat, motiu pel qual la muntanya es va començar a conèixer popularment amb el nom de Sant Ramon. En el lloc on està construïda, conflueixen els termes municipals de Viladecans, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat, i està considerada bé d'interès local i un lloc emblemàtic de la comarca. És, a més, un magnífic mirador del Delta del Llobregat, de la plana de Barcelona, del Garraf i del mar Mediterrani.
Panorama des de Serra del Montbaig
Des del punt més alt del cim, de 295 m, podrem apreciar unes vistes panoràmiques del Delta del Llobregat i la serra del Garraf-Ordal, Collserola i la Vall Baixa.
Can Sala - Can Menut
És una masia documentada des del 1296. Antigament era coneguda amb el nom de Mas de la Verdera. El 1822 va ser adquirida per Josep Sala. Té la teulada asimètrica amb dos vessants i una porta adovellada lateral de pedra vermella. Hi ha edificacions posteriors afegides que formen un pati i una galeria superior sota la teulada. Al seu voltant hi ha ametllers centenaris d'una varietat única a Catalunya, declarats d'interès cultural i etnològic.
Fauna
La serra de Montbaig té una fauna sedentària prou diversa. Aquesta està constituïda per alguns mamífers com l’esquirol comú, la geneta, el porc senglar i l’eriçó, i diverses aus com la mallerenga cuallarga, el mussol comú, el tudó, el gaig, el pit-roig, l’oriol, el picot verd, el xoriguer, el gamarús i l’òliba. També hi són presents alguns rèptils, com el llangardaix i nombroses papallones.
La situació estratègica d'aquest espai forestal, a prop del litoral i del delta, fa d'aquest indret un lloc privilegiat per a l’observació d'aus migratòries en el camí que emprenen cada any. Si pugem a l’ermita de Sant Ramon, entre els mesos de setembre i novembre, podrem veure fins a dotze espècies diferents d'aus (falcons, milans, àligues, cigonyes…).
Flora
Els darrers anys, amb l’abandó i disminució de les activitats de pagès, les brolles i màquies han anat ocupant molta superfície abans agrícola o de pastura, que de manera espontània i natural, evolucionaran cap a un alzinar. En mig d’aquest procés, el pi blanc hi té el seu paper. És molt present arreu d’aquest espai.
Quan les màquies evolucionen i no són afectades pel foc o activitats agràries, el pi blanc esdevé el primer poblador arbori a ocupar aquests espais. En molt sectors hi té una clara dominància i en d’altres ja ha començat un procés de reconstitució de la vegetació potencial, es a dir, les alzines comencen a anar substituint els pins. Tot aquest procés evolutiu es coneix com a dinàmica natural.
- Si fa sol, porteu aigua, gorra, crema solar i calçat còmode per evitar la calor.
- Si ha plogut fa poc, vigileu amb la possible erosió del terra, que en moltes ocasions és de gran pendent i amb moltes pedres i sorra.
- La tornada d’aquest itinerari s’aconsella fer pel mateix camí.
