És el camí que projecta la ciutat cap a la zona de les Sorres i Marina i connecta la zona dels grans centres comercials amb el casc antic i els edificis d’interès patrimonial.
Diverses rengleres d’arbres donen ombra al passejant: mèlies, catalpes, oms, tipuanes, cedres, xiprers, plataners, palmeres, xicrandes... un arbrat que fa del passeig una bona experiència pels sentits.
La Perellada
Què era una parellada? És un nom molt antic: a l'Edat Mitjana ja es parlava de parellada com una extensió de terra que podia ésser treballada per un bou o per un parell de bous, aproximadament corresponia a una extensió de 12 ha. En aquesta foto la podeu veure al fons, durant la nevada de 1962.
*Arxiu Municipal de Viladecans. Autor: Secundí Roca Roca. AMVA, Fons Secundí Roca Roca.
Mas de La Perellada
A tocar de la carretera hi havia també el mas o finca de la Parellada, que ja s’esmenta com a mas al segle XVIII: aleshores era propietat de la família Arbolí i des de l’any 1785, de la família Modolell. Aquests Modolell, entre altres propietats eren els amos de l’edifici que actualment és Casa de la Vila i que encara du el seu nom.
*Fotografia dels anys 50. Joan Martí - Ferran Antiga
Els germans gabrielistes
Després de la mort de la terratinent Magdalena Modolell, l'any 1925, el Mas de la Parellada es va anomenar mas dels Gabrielistes o dels Hermanos, justament a partir del moment en que la comunitat religiosa de Sant Gabriel instal·la aquí un col·legi com a conseqüència de l’oferiment que els havien fet els marmessors de l’herència Modolell.
Arxiu Municipal de Viladecans. Autor: Josep Sanchez Rios, AMVA, Fons Josep Sánchez Rio
Un mas amb molta extensió
Aquest mas s’estenia als terrenys en part ocupats actualment pel mercat municipal, els jardins de la plaça Europa i altres construccions que actualment s’alcen en aquesta ampla zona. Dins de les dependències annexes a la masia, a finals del segle XIX, s’ubicà un escorxador, tal com figura en l’acord signat per l’espòs de Magdalena Modolell, Joaquim Nogués, i els membres del Consistori Municipal.
*AMVA Arxiu Municipal
Grup Sant Jordi, una illa d'influència HIGH TECH
La Carretera de la Vila també dona accés a un interessant conjunt d’edificis, conegut com el “Grup Sant Jordi”, el qual va ser construït entre el Rierot i la carretera de la Vila. És un conjunt arquitectònic promogut per l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona (posteriorment Caixa Catalunya). Va ser projectat pels arquitectes Josep Maria Fargas i Falp i Enric Tous i Carbó i construït entre els anys 1967 i 1973, arquitectes entusiastes de les noves tecnologies i seguidors de l’estil 'high-tech'. Les seves obres denoten la influencia de grans arquitectes com Ludwig Mies van der Rohe, Richard Neutra y Craig Ellwood.
Dintre d’aquest mateix grup d’habitatges van projectar també l’església de Santa Maria Magdalena, l'església subterrània de la ciutat.
*Fotografia d'Agustí Fábregas Romero
Comerços adherits!
