Viladecans te tres grans torres, totes de color vermell!
A la plaça de la Vila hi trobem dues: Can Modolell i la Torre del Baró. La tercera s’ha de buscar a l’altra banda de la riera de Sant Climent, i es coneix com la Torre-roja.
Can Modolell avui és la seu de la Casa de la Vila, l’Ajuntament, però abans, a l’època medieval, havia estat una masia. Al segle XVI, es va fortificar amb una gran torre central des de la qual la gent es podia defensar de la pirateria que assolava aquestes terres.
Ja a l’època contemporània, la seva propietària, Magdalena Modolell i el seu marit, la van manar refer tal com ara la veiem.
Uns ferotges animals la defensen: dracs i gàrgoles. El més fort de tots, fet de ferro, llença la seva mirada cap a l’altra torre, la del Baró. El veus?
Epicentre del casc antic
L’edifici actual, d’aspecte medievalitzant, es troba al rovell d’ou del casc antic i es va aixecar damunt de construccions anteriors. Les primeres notícies són de l’any 1434, quan en el mateix lloc hi havia una caseta amb un petit hort al darrere. Quedava just davant de la capella de Sant Joan (avui desapareguda) i al costat de la Torre del Baró. El poble no era gaire més gran
*Imatge del carrer Major, que desemboca a la Torre Modolell, als anys 20. AMVA Arxiu Municipal
Torre de guaita i masia
L’any 1581 Viladecans ja havia crescut una mica més a ponent i al sud de la Torre del Baró. Aleshores es construeix una torre similar a les de guaita i d’alerta que hi ha escampades per la costa catalana. Aquestes torres servien per a defensar la gent que hi vivia contra les ràtzies dels pirates i corsaris que venien des del mar.
L’any 1785 la casa, que ja comptava amb altres edificacions rurals, passà a mans de la família Modolell.
**Jaume Nogués i Taulet l'any 1892.
Entre l'historicisme neogòtic i el modernisme
De tota manera, la gran reforma de la casa és del 1893 quan, per encàrrec de Magdalena Modolell, l’arquitecte Josep Azemar du a terme unes importants reformes que li van donar un caràcter senyorial en un estil a cavall entre l'historicisme neogòtic i el modernisme, que començava a popularitzar-se a Catalunya en aquells anys.
Un jardí benestant
D’aquest moment és, també, el jardí romàntic amb un llac, grutes de rocalla i una frondosa i exòtica vegetació que es va fer darrera l’edifici tot substituint l'hort que hi havia amb anterioritat. Si el visites, encara podràs trobar molts dels elements que es van instaurar en aquell moment.
*AMVA Arxiu Municipal
La família Modolell
La senyora Modolell, i el seu marit, Jaume Nogués i Taulet, van morir sense descendència, per la qual cosa, finalment, al segle XX, l’edifici va passar a propietat municipal.
Els Modolell formaven part d'una classe social burgesa que combregava amb idees molt conservadores seguint la línia de l'església dins la societat del moment, enfrontada al republicanisme i defensora de la Restauracio. És per això, que de la seva herència també van esdevenir dues escoles religioses, una per a nois i una per a noies que encara segueixen en funcionament. Una d'elles, la dels germans Gabrielistes, està descrita al punt de la carretera de la Vila.
*AMVA Arxiu Municipal
Un rellotge guardià dels records
El rellotge que marca les hores de la ciutat, està col·locat en una torratxa de maó vist afegida a la dècada de 1940, utilitzant materials procedents de l'antiga església parroquial que va ser destruïda durant la guerra de 1936.
Comerços adherits!
