L’Hospital de Viladecans ha incorporat infusors d’insulina de nansa tancada per a pacients amb diabetis mellitus de tipus 1. Aquests sistemes semiautomàtics consten de tres elements principals: una bomba d’insulina, un sensor continu de glucosa en temps real i un algoritme de control intel·ligent, capaç d’ajustar la infusió d’insulina segons l’evolució dels nivells de glucosa.
Des de la implantació del primer dispositiu el passat mes de maig, més de vint pacients han experimentat una millora notable en el control de la diabetis, amb nivells de glucosa més estables i una disminució del risc tant d’hipoglucèmies com d’hiperglucèmies. Fins ara, les persones amb diabetis mellitus tipus 1 de l’àrea de referència de Viladecans havien de desplaçar-se fins a l’Hospital Universitari de Bellvitge o a l’Hospital Clínic per accedir a aquests dispositius mèdics.
Gran avenç en la qualitat de vida dels pacients
Els sistemes de nansa tancada tenen un impacte directe en la qualitat de vida de les persones amb diabetis tipus 1, ja que els alliberen de decidir la dosi d’insulina en situacions de dejuni o durant el dia. Només cal fer petits ajustos abans dels àpats, cosa que redueix les omissions involuntàries i afavoreix una millor adherència al tractament.
Aquest dispositiu és especialment indicat per a pacients amb un alt grau de motivació i disposats a aprendre el seu funcionament. “Aquelles persones afectades que presenten fluctuacions significatives i sobtades dels nivells de glucosa en sang són els que més se’n beneficien”, explica la Dra. Rocío Valera, cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital de Viladecans, ja que “el sistema permet un control més precís de la diabetis i contribueix a reduir el risc de complicacions cròniques”, afegeix.
Efectes de la diabetis no controlada
Amb el pas del temps, la diabetis no controlada pot provocar complicacions oftalmològiques, renals, cardíaques o circulatòries. De fet, als països desenvolupats és la causa més freqüent de ceguesa, malaltia renal crònica, entrada en hemodiàlisi, trasplantament renal i amputacions no traumàtiques del membre inferior. A més, aquestes persones presenten entre dues i quatre vegades més risc de patir un ictus, una cardiopatia isquèmica o una insuficiència cardíaca, que esdevé la principal causa de mort en aquests pacients.
“Les repercussions socioeconòmiques de la malaltia també són rellevants i les tenim molt en compte. Per aquest motiu, la previsió és estendre els sistemes semiautomàtics d’insulina de nansa tancada al màxim de pacients amb diabetis mellitus de tipus 1”, recalca la Dra. Rocío Valera, cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital de Viladecans.
Aquest projecte ha estat possible gràcies al treball multidisciplinari de l’Hospital de Viladecans i al compromís dels equips implicats en l’educació terapèutica i el seguiment clínic dels pacients. La iniciativa referma el compromís de l’hospital amb la innovació sanitària i l’excel·lència assistencial, impulsant noves eines i metodologies que milloren la qualitat de vida de les persones ateses i afavoreixen una pràctica clínica més eficient, humana i sostenible.
Sobre la Diabetis mellitus de tipus 1
La diabetis tipus 1 és una malaltia crònica d’origen autoimmune en què el pàncrees deixa de produir insulina, l’hormona encarregada de regular la glucèmia. Per aquest motiu, les persones que en pateixen han d’administrar-se insulina de manera exògena. El sistema públic de salut inclou en la seva cartera de serveis dispositius de monitoratge continu de glucosa en teixit —i no directament en sang— que faciliten un millor control de la malaltia per part del pacient.
Actualment, el Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de Viladecans fa seguiment a més de 500 persones que ja utilitzen aquests sistemes de monitoratge continu de glucosa, unes innovacions tecnològiques que han representat un veritable canvi de paradigma en l’abordatge integral de la diabetis.
