La rambla que avui coneixem es va començar a projectar per part de l’Ajuntament de Viladecans el 27 de febrer de l’any 1948.
Va ser la primera riera convertida en passeig per als vianants. Al final del seu traçat, on avui hi ha un parc infantil, es trobava l'era de Can Sala. En aquest indret es feia la batuda final del gra de la collita.
Després del seu traçat, es van plantar dues rengleres de Tipuanes, que al final del mes de juny, quan cauen els pètals de les seves flors ja seques pel calor que anuncia l’estiu, tenyeixen el terra de color ataronjat, com si es tractés d’una efímera catifa voladora.
A la rambla hi havia el mas d'en Jaume Molins. Aquest Molins tenia tot un corral al costat de la casa pagesa, on es guardaven oques i altra mena d'aviram. De dia, les oques es desaven lliures davant de la casa i ocupaven bon tros del carrer. Per aquest motiu, a aquesta via se la conegué popularment amb el sobrenom de rambla de les Oques.
Un espai ple de vida
La creació d'aquesta via volia afavorir els veïns i veïnes de la vila amb una zona de passeig. I, de fet, passegis a l'hora que passegis per la Rambla, com es coneix actualment entre els viladecanencs i viladecanenques, de ben segur que hi trobes gent: és un dels centres de trobada de la ciutat.
Està situada entre l'Avinguda de la Generalitat i el carrer de Sant Sebastià. Disposa de sis trams separats pels carrers transversals del Passatge de la Unió, de les Sitges, de Sant Joan i Mossèn Jacint Verdaguer, de la Indústria i de Santa Teresa.
*AMVA Arxiu Municipal. Premsa i comunicació
Dues fases
El traçat actual va tenir dues fases, en la primera, s’esplanà el passeig de terra entre el carrer de Sant Joan i el de Santa Teresa, i deu anys més tard, s’allargà fins a l’actual carrer de Sant Sebastià, per tal d’accedir al col·legi de nens d’Àngela Roca es va projectar amb una vocació innovadora, que uneix en una mateixa instal·lació, esports i arts escèniques, a la vegada que també va permetre unificar la seva gestió per garantir-ne l'eficiència en tots els aspectes.
Aquí podeu veure la inaguració de l'Escola a què es fa referència.
* AMVA Joan Martí - Ferran Antiga. Arxiu Municipal de Viladecans
El terreny de les masies
Es va construir en terrenys de dues masies: can Jaume Molins, avui desapareguda, i can Borrull, molt a prop de l’actual plaça de Salvador Espriu, entre els carrer de la Muntanya i de Sant Marià.
Al fons podeu veure Can Borull.
* AMVA Arxiu Municipal de Viladecans
Les tipuànes
Les tipuanes de La Rambla són arbres de l'espècie Tipuana tipu, i presenten una mida aproximada de 7 metres d'alçada i un port equilibrat i formació en para-sol. Pertanyen a la família de les papilionàcies. Es tracta d’arbres caducifolis que poden fer-se alts i corpulents, i que perden la fulla tardanament. Els seus fruits queden penjant les branques durant tot l'hivern i són un llegum que porta una ala membranosa que en facilita la dispersió, d'aspecte semblant a les sàmares dels aurons. La seva forma fa que els menuts les facin servir per jugar a helicòpters, tot llançant-les al cel. N'és originària d'Amèrica del Sud, i a Catalunya es planta sobretot als espais urbans públics. S'ha aclimatat molt bé a la regió mediterrània. A l'època de la florida es torna gairebé tot groc per tantes flors com fa.
L'edifici noucentista de la ciutat
Si es puja rambla amunt en direcció muntanya, es podrà veure algun exemple de l’antiga decoració de trencadís, o arribar a l’edifici de l’antic escorxador, construït als terrenys de l’antiga masia de Can Barratet per l’arquitecte Josep Canaleta Cuadres, qui va ser deixeble d’Antoni Gaudí i arquitecte municipal de Viladecans. L’edifici, que respon al gust noucentista, va ser aixecat l’any 1930 i clausurat el 1980. Posteriorment, va ser reconvertit en ateneu d’entitats Pablo Picasso. De l'antic escorxador es conserva una façana amb detalls decoratius a base de maó vist i ceràmica en trencadís.
Comerços adherits!
