L’AMB ha posat en marxa la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC): un conjunt d’espais accessibles que proporcionen confort tèrmic, descans i seguretat davant d’episodis meteorològics extrems, com les onades de calor. En la situació d’emergència climàtica en què ens trobem, aquests fenòmens cada vegada són més freqüents i intensos.
Es tracta d'oferir a la ciutadania, en especial a la població més vulnerable a les onades de calor, espais adequats per recuperar-se de l’estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà. Aquests equipaments i espais públics podran acollir a la població en general, però prioritzen les persones vulnerables a les altes temperatures, com la gent gran, els nadons o els malalts crònics.
Els refugis no estaran actius només durant els episodis oficials d’onada de calor (períodes de més de tres dies seguits de temperatures extremes), sinó també durant la resta de dies calorosos aïllats.
Viladecans compta amb tres refugis climàtics. Un interior, situat al casal de barri Montserratina, equipat amb aigua potable i refrigeració, de manera que garanteix unes condicions adequades per apaivagar la forta calor, amb una temperatura que es manté al voltant dels 26 °C. A més, hi ha dos exteriors, un al parc Torrent Ballester i un altre al parc de la Torre-roja. El primer, compta amb dues zones de refugi, la primera al costat del carrer de la Mare de Déu de Montserrat (3.264 m²) amb presència destacada d'arbres (tarongers, ficus i moreres), i la segona, una zona de pineda de pi blanc, alzines i ficus (2.468 m²) situada a la meitat del parc, al costat del carrer de Josep Irla. El parc disposa d'aigua potable. Pel que fa al segon, tot i que encara falta moure uns bancs, per tal que estiguin més a l'ombra, disposa de dues zones de refugi. La primera es correspon amb la zona de plataners i til·lers (4.200 m²) ubicada a l'Av. de la Torre-roja. La segona zona és una àrea allargada de plataners (2.900 m²) que finalitza a l'extrem sud (carrer Amposta Casé). En aquest cas, cal portar aigua potable.
En el cas dels refugis climàtics exteriors, disposen d’una regulació tèrmica natural, ja que la presència d’aigua, vegetació arbòria densa i de terreny permeable actuen com a reguladors de la temperatura i permeten gaudir d’un ambient més fresc. Gràcies a la presència de vegetació, els espais verds tenen una temperatura inferior a la d’altres espais urbans i generen un efecte refrescant que s’estén pel seu entorn proper, que en funció de la grandària de l’espai verd és més o menys ampli. En general, els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir una diferència d’uns 2-3 °C (durant el dia) respecte a zones sense vegetació. Aquesta diferència de temperatura s’incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on la temperatura pot baixar fins a 5 °C, i en alguns casos fins a 6,5 °C.
Orígens de la XMRC
El punt de partida de la xarxa metropolitana de refugis climàtics és un “grup motor” (grup de treball) format per l’AMB i set municipis metropolitans, que van impulsar la creació d’aquest projecte. Es tracta dels municipis de Viladecans, Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Boi de Llobregat.
Onades de calor més freqüents i amb efectes negatius per a la salut
El canvi climàtic implicarà un increment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor a casa nostra. En aquest sentit, la península Ibèrica i, en especial, Catalunya patiran d’una manera més evident els efectes de l’escalfament global. Ja en els últims 36 anys s’han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità. L’última onada de calor extrema a la metròpolis de Barcelona va ser entre el 25 i el 29 de juny del 2019, amb 36 ˚C a Viladecans.
Les onades de calor repercuteixen directament en el confort i influeixen en l’estat de salut de la població. La calor extrema pot provocar descompensació de malalties cròniques, deshidratació o esgotament, fet que també implica un augment dels ingressos hospitalaris. Tots aquests efectes sobre la salut són immediats o acostumen a ocórrer pocs dies després de l’episodi d’altes temperatures.
L’augment de la mortalitat és un efecte directe de les onades de calor. En aquest sentit, un estudi internacional de la Universitat de Berna i l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, amb la participació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), conclou que el 37 % de les morts relacionades amb la calor durant el període 1991-2018 són conseqüència del canvi climàtic. Aquest informe també constata que moren 700 persones anualment a Espanya com a conseqüència de les altes temperatures, 94 de les quals a Barcelona.
