Una olivera servirà, des d’avui, per retre homenatge a les víctimes de la COVID-19, a la vegada que reconeixerà la feina feta per les persones i col·lectius ciutadans que lluiten per pal·liar els seus efectes. Al costat del simbòlic arbre, plantat al Parc de la Marina pels serveis municipals de Parcs i Jardins, una placa recull un fragment del poema 'L’Olivera mallorquina', del poeta català-mallorquí del segle XIX, Josep Lluís Pons i Gallarza.
La placa commemorativa havia de ser descoberta aquest vespre, durant una cerimònia organitzada per l’Ajuntament en què l’alcalde, els regidors i diversos representants de les entitats de la ciutat volien mostrar el dol de la ciutat per la pèrdua de veïns i veïnes arran de la pandèmia i altres causes, però que per la situació d’emergència sanitària no han tingut un enterrament amb lliure assistència. La cerimònia també volia servir per retre homenatge a les persones i col·lectius ciutadans que han lluitat en els pitjors moments i que segueixen lluitant per pal·liar els efectes de la pandèmia, en especial el sector sanitari.
Finalment, l’Ajuntament va decidir, a principis de setmana, posposar l’acte per més endavant, com a mostra de prudència davant de la proliferació de rebrots d’infecció en algunes ciutats de Catalunya. La cerimònia, prevista per les 20:30 hores, havia de ser presentada per Dayana García Blas, periodista viladecanenca.
La olivera, símbol de pau i harmonia
L’olivera, des de sempre, ha estat símbol de pau i harmonia. L'ONU va triar com a emblema un món envoltat de dues branques d'olivera com a símbol d'un món en pau. L'olivera plantada al Parc de la Marina és de la varietat arbequina i prové d'uns camps de Tarragona afectats pel traçat d'unes obres de recent construcció. Té un perímetre de tronc d'uns 60 centímetres i està ben ramificada. S'ha modificat el reg existent en aquests jardins per tal de desplaçar els tubs de degoteig soterrat que rega la prada que l'envolta. Al seu peu s’ha disposat triturat de restes de poda dels arbres de Viladecans.
La poda que es farà a partir d'ara no serà la pròpia dels camps de conreu. Es deixarà que adopti la seva forma natural, que les seves branques s'enfilin enlaire, que ocupi tot l'espai del qual sigui capaç, lliure i alçada al cel. Les oliveres són capaces de viure centenars d'anys.
