L’any 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents, es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes. I quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades.
L’escriptor francès Emmanuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari Liberation i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer de no-ficció. En aquesta ocasió, la truculenta realitat es plasma sobre l’escenari, amb Pere Arquillué i Carles Martínez.
