Tasques de poda a Viladecans

Comença la poda d'hivern, temporada propicia per fer les podes més importants a l'arbrat. Es gestiona a través d'una poda racional. L'objectiu és que, si el lloc ho permet, la poda formi i mantingui amb seguretat els arbres perquè assoleixin un desenvolupament ple i natural. D'aquesta manera, augmenten significativament els efectes beneficiosos que els arbres de bona mida tenen sobre la salut de les persones.
En total durant tot un any s'esporguen aproximadament uns 9.500 arbres dels més de 19.000 amb què compta la ciutat.
En aquests dies de poda, demanem als veïns la seva col·laboració, no aparcant els seus vehicles en els carrers on estiguin penjats els cartells que informen dels treballs de poda. En els cartells apareix el dia i les hores per a no aparcar.

La Unitat de Parcs i Jardins ha començat en els darrers dies la campanya de poda d’arbres i palmeres de la tardor-hivern. Aquesta és la temporada de l’any en què s’aprofita que els arbres fan una parada vegetativa, a causa de la baixada de les temperatures i la disminució de les hores de llum. Hem de tenir en compte que qualsevol tall és una agressió que pot reduir el vigor i les defenses naturals de l'arbre.  A l’estiu es realitzen podes més suaus i relacionades amb el retall de branques properes a edificis, mobiliari urbà o que destorben el trànsit de persones i vehicles.  

En total en un any es poden uns 9.500 arbres del total de 19.000 que viuen a la ciutat.

Viladecans, està immers en un canvi de paradigma de gestió del verd urbà, en el qual, s'està apostant per la naturalització dels espais verds de la ciutat. Una de les accions que es duen a terme per apropar-nos al concepte de naturalització és la poda racional de l'arbrat de la ciutat. Aquesta línia de treball, que l'Ajuntament porta desenvolupant des de fa anys, consisteix a abandonar les pràctiques tradicionals de poda que busquen simplement un valor estètic, amb formes d'arbres artificials o grans brotades a la primavera, i substituir-la per una poda racional, que té en compte abans de tallar el que realment es vol obtenir de l’arbre. Es valoren tota una sèrie de paràmetres abans de decidir el tipus de poda: de quina espècie d’arbre es tracta, quin estat presenta, com compartimenta les ferides, com respondrà al nivell de possibles malures i plagues, el vigor o decaïment que es provoca, quin volum explorable de copa disposa, quina floració es provoca o pel contrari, es pretén evitar... entre altres factors.

En la majoria dels casos, si l’arbre està ben triat, la poda racional respecta la forma natural de l'arbre. El deixa desenvolupar-se plenament i augmenta el volum de copa. S’elimina en aquest cas només les branques seques, les més properes als edificis, les entrecreuades, les que presenten malalties, els xupons, els rebrots de tronc i d’arrel i les branques que poden molestar el pas de persones o vehicles. És el que anomenem esporga de manteniment. Moltes vegades aquest tipus de poda passa desapercebut per la ciutadania si no està present en el moment de fer-se,  ja que respecta la fisonomia que tenia l’arbre abans de la poda.

També duem a terme podes de formació, perquè, els arbres de nova plantació creixin amb la forma que volem. Podes per afavorir la floració, altres que eviten els fruits molestos i podes de seguretat en aquells arbres que s’han diagnosticat com a perillosos, ja sigui pel propi personal del servei  o amb l’ajut d’experts externs. Aquestes podes acostumen a ser molt més visibles, ja que modifiquen la forma de l’arbre de manera evident.  

Tots els talls han de ser nets, en el lloc correcte i, preferiblement, amb tisora.

Aquesta gestió comporta una sèrie de beneficis tant per l'arbre com per la fauna i especialment per la ciutadania. L'arbre pateix menys estrès i està més sa, millorant la seva capacitat de respondre a plagues i infeccions. També es redueix la probabilitat que apareguin podridures perquè no es tallen branques de mida gran a menys que sigui necessari. En deixar que els arbres creixin més, les copes s'acaben tocant-se i això crea corredors biològics i, quan els arbres són de més edat, cavitats perquè es puguin refugiar els ocells.

No obstant, els més beneficiats som els ciutadans, ja que els arbres ens aporten una sèrie de beneficis (anomenats ecosistèmics). Capten CO₂ i desprenen oxigen. També, al fer ombra, protegeixen dels raigs UV del Sol, arribant a reduir fins a un 50% l'exposició a aquests rajos. Però el més important és que està demostrat com els arbres grans en un carrer, actuen com una formidable cortina que filtra els gasos i partícules contaminants que el vent fa entrar per les finestres de les cases. Si mirem amb lupa les fulles de molts arbres, veurem com un  minúscul bosc de pèls petits que retenen aquestes partícules de contaminació. Quan plou es renten per la pluja i desapareixen de l’aire que respirem a Viladecans.

Hi ha molts estudis que relacionen la presència d'arbres a prop de finestres i balcons amb una disminució de la probabilitat de patir malalties respiratòries i càncer, així com millores en l’estat inmunitari, estat d’ànim i disminució dels suïcidis.

Per altra banda, les copes dels arbres ajuden a esmorteir les temperatures extremes gràcies a la seva ombra. Si estan col·locats estratègicament poden disminuir la temperatura de l'aire entre 2 i 8 °C en un carrer. Això és especialment important en el context climàtic en què vivim, ja que, a mesura que passen els anys, augmenten les temperatures extremes i les  nits tòrrides que patim.

Els arbres provoquen un estalvi energètic a les llars, perquè, actuen com a una pantalla que evita que el vent toqui la façana amb tanta força, provocant un efecte d’aïllant tèrmic. A hivern poden reduir els requeriments de calefacció entre un 10% i un 15%. En canvi a l’estiu, al reduir la insolació i les temperatures, arriben a provocar estalvis entre un 20% i un 50% del consum d'aire condicionat. També ajuden a reduir la contaminació acústica fins a un 20%, i si està combinat amb més vegetació a la base de l'arbre, fins a un 50%.

És per aquestes raons que es trien especies caduques per l’arbrat viari. Així, deixen entrar el sol a hivern i fan l’entorn més confortable, malgrat el relatiu perjudici que pot representar la caiguda de fulla a la tardor.

Tots aquests beneficis, però, no es produeixen amb qualsevol arbre. Estan directament relacionats amb la superfície de fulles que aquest presenta i per tant directament relacionats amb la mida de l'individu.