Programació i Pensament Computacional

Cada vegada més, el món educatiu es fa la pregunta: La programació i el pensament computacional han d’estar inclosos en el currículum escolar?

Aquesta pregunta, però, no és nova i els inicis de l’interès per acostar la programació i el pensament computacional al currículum escolar com una eina per desenvolupar habilitats en els nens i joves, com per exemple l'abstracció i la resolució de problemes, daten dels anys 80 i el seu impulsor, més reconegut va ser el matemàtic Seymour Papert, deixeble directe del psicòleg Jean Piaget, que va crear a finals dels anys 60 a l'Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) el llenguatge de programació Logo. 
Logo va ser dissenyat com una eina d'aprenentatge basant-se en les teories construccionistes de Jean Piaget que expliquen que l'aprenentatge no és merament un procés de transmissió del coneixement, sinó que és un procés de construcció actiu per la ment de l'individu

El llenguatge Logo va arribar a les escoles i centres educatius als anys 80 però per diferents raons i per un canvi d’orientació i d’interessos degut a l'auge dels ordinadors personals, molts centres educatius i docents d'informàtica de tot el món van decidir orientar l'ensenyament de la computació cap als paquets ofimàtics i altres aplicacions de productivitat enlloc d'ensenyar a programar. Aquesta visió eminentment pràctica va fer perdre el focus original, què oferia un enorme potencial. 

La bona notícia per als que sempre han estat convençuts del potencial que té la programació d'ordinadors en el desenvolupament d'habilitats vinculades al pensament és que en els últims anys s'ha produït un nou "boom" en aquest sentit, possibilitant que la programació s'instal·li novament en els currículums de moltes institucions educatives. La profunditat de la revolució de les anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) ha despertat novament aquelles idees fundacionals d'aprofitar el desenvolupament d'habilitats que pot generar la programació d'ordinadors. 

Les investigacions recents han demostrat que infants de tan sols quatre anys poden entendre conceptes bàsics de programació i poden, fins i tot, construir robots simples. Els estudis inicials de Logo van demostrar que quan s'ensenya de forma estructurada, la programació pot ajudar a nens petits a millorar la memòria visual i el sentit numèric bàsic, a més de desenvolupar tècniques de resolució de problemes i habilitats lingüístiques. Investigacions realitzades per Papert i Resnick també van demostrar que aprendre a programar pot produir canvis en la manera de pensar de l'individu [Papert, S. (1980). Mindstorms: Computers, Children and Powerful Ideas. (NY: Basic Books)]. Així, aquesta vegada, a la teoria construccionista de l'aprenentatge que ja es va posar en pràctica a la dècada dels 80 se li suma un nou factor: usar la programació per promoure el desenvolupament del Pensament Computacional, terme acunat per la investigadora Jeannette Wing (2006. Computational Thinking. (Communications of the ACM) http://www.cs.cmu.edu/afs/cs/usr/wing/www/publications/Wing06.pdf. 

El Pensament Computacional, tal i com va ser introduït per Wing en el seu article, engloba un conjunt d'habilitats que inclouen: el modelat i l'abstracció; la divisió d'un problema en problemes més petits i manejables; la generalització per tal de resoldre, en comptes d'un problema en particular, la classe de problemes que el conté; i, finalment, la identificació de problemes i la formulació i prova de solucions com una sèrie de passos manipulables a través d'un algorisme. 

Per això és tan important incloure-ho en els Curriculums educatius com ja han fet països com Anglaterra, Japó, Canadà, Finlàndia, Nova Zelana, Xina, Estònia i Estats Units.

Per reforçar aquest missatge us presentem el vídeo de Mitchel Ressnick, director del MediaLab del MIT (Massachussets Institute of Technology) l'any 2003 quan es va presentar el llenguatge scracht desenvolupat pel seu equip.