La memòria s’ha sumat a la commemoració del 8 de març amb la projecció del documental candidat al Goya 2025 "Els buits" i la xerrada a càrrec de la Maria Forns i la Mariona Roca de l'Associació contra l'oblit, que ahir, 10 de març, van protagonitzar, al Museu de Viladecans, una xerrada per explicar-nos les seves experiències i fer memòria col·lectiva sobre una de les repressions de la dictadura franquista que han quedat més silenciades.
El "Patronato de Protección de la Mujer", lluny del seu nom, va fer de tot menys protegir les dones. Les van allunyar dels seus entorns durant mesos o anys i les va tancar, torturar física i psicològicament i medicar per no encaixar en la construcció patriarcal del franquisme, per no ser submisses o mostrar-se dissidents.
La Maria ens va explicar que “moltíssimes dones no vam saber fins fa no tant que els que ens va passar era orquestrat per aquest organisme”. “No ens deixaven fer llaços d’amistat i ens canviaven de lloc sovint, i això ha dificultat molt retrobar-nos i ha contribuït al silenci”, apunta. “Tot i això, ja s’ha tret a la llum que hi van haver de 40.000 dones recluses en centres, sanatoris i psiquiàtrics”, diu, i afegeix que el pitjor és que “ningú ha demanat disculpes i moltes congregacions religioses que ho van fer segueixen atenent a dones i persones vulnerables”. La Maria va poder recuperar les cartes personals que li va treure el capellà que va induir als seus pares a tancar-la, quan aquest va morir.
La Mariona lamenta que les van “desconnectar de la societat en una edat jove molt important” i això ha suposat a les que ho van sobreviure “conseqüències anímiques i afectives per a tota la vida”. Perquè d’altres es van suïcidar.
La regidora de Polítiques Feministes, Olga Reyes, va apuntar que “recordar el que va passar és una mesura de reparació i justícia amb les víctimes i una necessitat col·lectiva per construir un futur d’igualtat davant l’amenaça d’ideologies que volen tornar al passat”.
