Nous horitzons per als i les participants de la Casa d'Oficis

De creure que no sabien fer res, a descobrir i confiar en les seves capacitats: en qüestió de pocs mesos, vint joves de la ciutat ja veuen el seu futur laboral amb nous ulls gràcies al seu pas per la Casa d’Oficis, el projecte formador de Can Calderon i la Generalitat per millorar la l’ocupabilitat del jovent local que ni estudia, ni treballa

En total, ha estat un semestre complet de formacions becades en polimanteniment d’edificis i instal·lació de zones verdes –de deu alumnes cada una–, durant les quals, a més, l’alumnat ha pogut aprendre sobre igualtat, drets i deures laborals i prevenció de riscos. 

Ara, aquests vint joves comencen una nova etapa que els portarà a reprendre els seus estudis, a seguir formant-se o, directament, a incorporar-se o reincorporar-se al món laboral, després d’una experiència que, seguint la línia d’anteriors edicions, els i les participants han coincidit en valorar positivament. El Chafik Amouchi, del mòdul de manteniment d’edificis, destacava que no s’esperava “una experiència tan agradable i acollidora”, en la qual “t’ajuden al màxim i veus de debò que es preocupen i ho donen tot per tu”. En línies similars opinava la Lucía Romero, alumna del mòdul de jardineria, afegint a més que s'emporta “un aprenentatge molt bo i una gran companyonia amb tothom” i que, gràcies a la Casa d’Oficis, tots havien fet “un pas molt gran de cara al futur”.

Molt més que millorar l'ocupabilitat

L’èxit de la Casa d’Oficis és encara més significatiu quan s’analitza el perfil dels i les participants: “sovint, són nois i noies que venen excluits del sistema i que s’han enfrontat molts cops al fracàs”, deia la directora de la Casa d’Oficis, Raquel Rojo. “El fet de que puguin assistir a una formació que també és actitudinal és importantíssim per a ells i els empodera molt”. I és que la confiança en si mateixos que adquireixen és, també, clau per a Rojo: “la frase que més es repeteix quan arriben aquí és «jo no sé fer res, no he treballat mai ni crec que pugui arribar-hi», i això és en el que més hem de treballar”.

Precisament, aquesta millora de l’autoestima és el que destacava l’acalde Carles Ruiz, quan s’adreçava als i les joves en l’acte de cloenda, el passat 10 d’octubre a l’escola Enxaneta: “això és el que passa quan algú us dona la confiança i la paciència que mereixeu”; “segur que ara tots i totes heu descobert habilitats que ni coneixíeu”, i afegia, també, que la seva feina “contribuirà a fer millor Viladecans”.