Agenda Urbana de Viladecans

agenda2030

Un marc d'acció per al 2030

L'agenda urbana de Viladecans és el document que determina les accions estratègiques que la ciutat realitzarà per a aconseguir els objectius de desenvolupament i sostenibilitat marcats a nivell mundial per a l'any 2030.

Aquest document té la seva base en la Agenda Urbana Espanyola (AUE) i el seu principal propòsit és el de contribuir a aconseguir els Objectius Estratègics i Objectius Específics de la mateixa des d'un context territorial, social, econòmic i ambiental local: el de la nostra ciutat.

Després de la signatura del Protocol General d'Actuació per a l'elaboració de l'Agenda Urbana de la ciutat amb la Secretària General de l'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), al juliol de 2021, l'agenda de Viladecans ha de servir també com a prova pilot que ha d'ajudar altres municipis de característiques similars a desenvolupar les seves pròpies accions.

Reptes i accions

L'Agenda Urbana de Viladecans és un document viu que es revisa anualment perquè continuï sent operatiu i ajustat a la realitat i reptes de la ciutat. La segona versió de l'AUL passa de contenir 134 accions a 131; i desenvolupa un programa amb les eines a través de les que s'han d'executar les accions. Els canvis que hi trobareu són d'agrupació d'accions, noms i noves accions.

A més, hi podeu consultar l'informe d'indicadors que, com a municipi pilot de l'Agenda Urbana Espanyola hem de presentar anualment: l'informe FIISE per facilitar l'intercanvi de dades entre municipis.

Què, qui, com, quan i per què?

L'Ajuntament de Viladecans, al juliol de 2021, va signar amb la Secretària General de l'Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) el Protocol General d'Actuació per a l'elaboració de l'Agenda Urbana de la ciutat. Això reconeix el compromís de Viladecans amb el compliment dels objectius marcats per les Agendes internacionals, expressament l'Agenda 2030 de Naciones Unidas, la Nueva Agenda Urbana de las Naciones Unidas i la Agenda Urbana para la Unión Europea, continguts i objectius recollits, tots ells, en la mateixa Agenda Urbana Española.  

 

L'Estratègia Viladecans 2030 identifica i contextualitza els reptes de ciutat en l'horitzó 2030, i l'Agenda Urbana local s'encarrega d'abordar aquests reptes des de cadascuna de les accions que es proposen.

Les accions d'aquest pla recullen les principals aportacions que la ciutadania i els agents locals vam fer durant el procés participatiu que va tenir lloc durant l'hivern de 2020-2021. Aquestes propostes inicials han servit de base per a la definició posterior de les accions, que s'han analitzat tècnicament entre els responsables municipals per a valorar la seva viabilitat tècnica i econòmica, i la priorització de la seva implementació.

En l'elaboració d'aquest Pla d'Acció, també s'ha tingut en consideració la planificació estratègica i sectorial actual a la ciutat, perquè la proposta d'accions recollides en l'Agenda Urbana donin també resposta als reptes estratègics de ciutat. Per a això, s'han analitzat els plans sectorials vigents i les accions proposades per aquests amb l'objectiu que el Pla d'Acció sigui coherent amb les polítiques públiques urbanes aprovades per l'Ajuntament, i guia per a orientar i alinear els instruments de planificació locals en el marc dels Objectius Estratègics i Objectius Específics de l'Agenda Urbana, des d'un punt de vista multidimensional, multinivell i transversal, elements necessaris per al compliment dels ODS.

Per a garantir el compliment dels Objectius Estratègics i Objectius Específics de l'Agenda Urbana de Viladecans, s'ha establert un sistema de seguiment i avaluació que mesura el grau d'implementació de les accions a través de indicadors qualitatius i quantitatius, associats a cadascun dels Objectius de la AUE:

  • Els indicadors qualitatius, formulats en forma de pregunta, permeten determinar les mesures que s'han dut a terme o es té previst desenvolupar.  
  • Els indicadors quantitatius abasten dades objectives, calculats o estimats a través d'una metodologia definida, que ve recollida en la proposta elaborada en el mateix document de la AUE.

L'ús dels indicadors proposats per la AUE els fa homologables i comparables, facilitant una anàlisi i avaluació a nivell supranacional, i de gran utilitat per a l'avaluació de l'impacte de les Agendes a escala nacional.

Malgrat això, i com l'Agenda Urbana de Viladecans és un document viu i en constant revisió per a adaptar-lo al context social, econòmic, ambiental, o institucional del moment, es proposa establir dates intermèdies per a l'avaluació dels graus d'avanç i compliment dels Objectius. El càlcul dels indicadors és anual, la qual cosa permet en l'horitzó 2021-2030 fer una avaluació detallada de les facilitats o reptes que planteja la implementació del Pla d'Acció, i poder fer, si fos necessari, el replantejament o adaptació de les accions a la situació del moment per a aconseguir les metes plantejades.

El Comitè de Seguiment de l'Agenda Urbana Local serà l'òrgan municipal encarregat de fer el seguiment de la implementació de les accions, avaluar en quina mesura aquestes accions contribueixen a la consecució dels Objectius de l'Agenda Urbana en el marc dels reptes locals identificats i també a la consecució dels ODS.

Línies d'actuació

En aquest sentit, per a establir les línies de treball que guien el Pla d'Acció s'han seguit les línies plantejades per la Agenda Urbana Espanyola, les quals han estat adaptades i ajustades a la realitat local de Viladecans.

1.1. Ordenar el sòl de manera compatible amb el seu entorn territorial

  • 1. Creació d'una taula de treball amb els municipis veïns, i amb implicació de les administracions supramunicipals, per a la coordinació en qüestions relacionades amb el planejament urbanístic i territorial-estratègic en el marc de la redacció del Pla Director Urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 
  • 2. Elaboració d'un mapa d'usos del sòl, fàcilment interpretable i transferible als municipis confrontants i a les administracions supramunicipals per a garantir un model territorial d'usos equilibrat a escala regional.
  • 3. Anàlisi de qualsevol projecte urbanístic en curs o futur a la ciutat, incloent els vectors ambientals: emissions de CO₂, pèrdua d'espais agraris, pèrdua de capacitat d'infiltració d'aigua, impacte sobre la biodiversitat i serveis ecosistèmics.

1.2. Conservar i millorar el Patrimoni Natural i Cultural i Protegir el Paisatge

  • 4. Restauració i conservació d'espais naturals d'alt valor: espai de la Xarxa Natura 2000 de la Murtra i hàbitats litorals (pineda litoral, zones de dunes, aiguamolls i marenys) del Remolar, del mareny de Can Sabadell i de les basses i canyissars inundats dels Reguerons.
  • 5. Posada en valor el patrimoni cultural i natural de la ciutat: elaboració i aprovació d'un catàleg sobre el patrimoni cultural i natural de la ciutat; ampliació del museu Ca n'Amat i adequació de l'Aula Remolar com a zona d'acolliment de visitants i educació ambiental; elaboració d'un pla de valorització dels valors naturals de la ciutat.
  • 6. Increment de la biodiversitat urbana a través del projecte "Bee Happy, Viladecans ciutat amiga de les abelles": foment dels pol·linitzadors silvestres amb accions de conservació, seguiment, control i implicació ciutadana.

1.3. Millorar les infraestructures verdes i blaves i vincular-les amb el context natural 

  • 7. Restauració de corredors i connectors ecològics, Riera de Sant Climent i Can Sabadell: adequació de la Riera de Sant Climent com a connector verd i blau que comunica la muntanya amb el litoral i restauració del corredor de Can Sabadell que uneix el Remolar amb la Murtra.
  • 8. Potenciació de la xarxa de camins rurals cap a la Plana del Delta i la muntanya.
  • 9. Impuls a la infraestructura verda urbana: connexió de la zona forestal de Mas Ratés amb el parc de Can Ginestar i la generació d'altres eixos verds en sentit muntanya-mar.
  • 10. Protecció contra la regressió de la platja del Remolar: mesures de fixació de la platja del Remolar.

2.1. Definir un model urbà que fomenti la complicitat, l'equilibri urbà i la dotació de serveis bàsics. 

  • 3. Elaboració de projectes de renovació i rehabilitació d'edificis històrics i equipaments municipals existents per a la seva adequació i dotació de multifuncionalitat: biblioteca Ca Ginestar, Masia Can Palmer, edifici Can Calderon, edifici Can Modolell, edifici Torre-Roja, Can Sellarès, biblioteca en Can Xic, Auditori Atrium; escola Pau Casals, centres de salut.
  • 4. Reconstrucció i rehabilitació d'edificis d'interès actualment infrautilitzats per les seves condicions físiques, com a equipaments municipals. Identificació d'oportunitats a la ciutat.

2.2. Garantir la complexitat funcional i diversitat d'usos.

  • 5. Identificació de corredors principals d'activitat a la ciutat per a la seva millora urbanística, dotació de serveis i naturalització i smartització. Anàlisi, inventari d'activitats i mapificació.
  • 6. Creació de serveis públics i privats en les zones d'activitat econòmica que fomentin la conciliació laboral, familiar i personal.
  • 7. Foment de l'Agricultura Urbana: identificació, creació i manteniment d'espais públics per a horticultura urbana i impuls de programes que fomentin l'agricultura domèstica en espais privatius i/o comuns dels edificis.

2.3. Millorar la qualitat i l'accessibilitat universal dels espais públics. 

  • 8. Accessibilitat universal: millora urbanística de carrers, voreres, parcs i jardins, equipaments i edificis municipals per a garantir fàcil accés de la població, sigui com sigui la seva circumstància personal.
  • 9. Implantació de sensors smart en espais públics per a millorar l'experiència d'ús de l'espai públic de la ciutadania: monitoratge del soroll, la contaminació de l'aire i/o condicions tèrmiques.
  • 10. Impuls al projecte de millora dels entorns dels centres escolars amb finalitat educativa 360, garantint trajectes segurs a peu als centres educatius de la ciutat: identificar itineraris principals, dissenyar camins i fer difusió per al seu ús.

2.4 Millorar el medi ambient urbà i reduir la contaminació.

  • 11. Creació d'eixos verds, saludables i segurs incorporant la perspectiva de gènere en el seu disseny: "Eix Verd Eixample - Mes Ratés/ Bosc de Can Ginestar/ Av. Moli" i "*Eix Verd Centre – Pl. Sant Herblain".
  • 12. Elaboració del Pla de Zona de Baixes Emissions: restriccions d'accés amb vehicle motoritzat al centre (accés només per a vehicles autoritzats ) i en entorns urbans sensibles (per exemple, escoles).
  • 13. Flota de vehicles nets municipals: adquisició de vehicles elèctrics i/o híbrids per a la flota municipal, una vegada vagi finalitzant la vida útil dels actuals

2.5. Impulsar la regeneració urbana

  • 14. Programes de regeneració urbana seguint model de Llei de Barris: diagnosi de l'estat urbanístic i social dels barris de la ciutat i a través del projecte “Barris i comunitat: motors de transformació social” de la Diputació de Barcelona, execució d'actuacions de millora urbanística (adequació d'equipaments i edificis municipals, parcs i jardins) i/o adaptació/millora dels serveis socials/educatius/sanitaris que es donen en cada barri sobre la base del document de diagnosi.
  • 15. Impuls al projecte de transformació urbanística de l'entorn de la fàbrica ROCA, en col·laboració amb l'empresa, per a conformar un centre d'innovació industrial de referència integrat a la ciutat i atreure noves activitats innovadores relacionades amb la construcció sostenible.  

2.6 Millorar la qualitat i sostenibilitat dels edificis.

  • 16. Donar suport a la millora de l'eficiència energètica del parc edificatori de Viladecans integrat en el projecte Vilawatt (habitatges, comerços i pimes): programa a auditories energètiques, suport tècnic administratiu i financer a la implementació d'energies renovables i de mesures d'eficiència energètica, aplicació de mesures i bonificacions fiscals per a la implementació de plaques fotovoltaiques.
  • 17. Disseny i construcció de jardins verticals en edificis municipals, per a afavorir el confort climàtic i l'estalvi energètic dels edificis en qüestió.
  • 18. Creació d'un hub d'indústries manufactureres de l'edificació: materials, equipaments, tecnologia i serveis per a la transformació sostenible de l'edificació. (Vinculat a l'acció número 15).

3.1. Adaptar el model territorial i urbà a l'efecte del canvi climàtic i avançar en la seva prevenció.

  • 1. Impuls a un urbanisme adaptat al canvi climàtic, d'acord amb el PACES municipal (PAESC): criteris d'arquitectura i urbanisme bioclimàtics en el desenvolupament d'edificis i espai públic.
  • 2. Increment de la resiliència de l'espai públic, d'acord amb el PACES municipal (PAESC): creació d'eixos en ombra, continuïtat de la infraestructura verda urbana, millorar el confort de l'espai públic (punts d'aigua, punts d'ombra). Criteris de sostenibilitat i adaptació en els nous desenvolupaments urbans. Incorporació de nous sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) en les reformes urbanístiques pendents i futures per a prevenir les inundacions.
  • 3. Projecte de millora del sistema de drenatge de la zona deltaica en les sortides del Remolar, la riera de Sant Climent i la de la Murtra per a adequar-les a episodis de pluges torrencials i temporals.
  • 4. Educació ambiental en els centres educatius amb la incorporació de línies d'aprenentatge específiques en el currículum escolar sobre mitigació i adaptació al canvi climàtic. 

3.2. Reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. 

  • 5. Increment de la producció d'energia renovable a escala local (Vilawatt): instal·lacions fotovoltaiques en teulades d'edificis públics, promoció de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes d'edificis privats, creació de Comunitats Energètiques Locals, instal·lació de plaques fotovoltaiques en espais públics (en pèrgoles de parcs i jardins, marquesines d'aparcaments i sostres de pàrquings municipals).
  • 6. Creació de Zones de Baixes Emissions (ZBE): estudi per a identificar els entorns més sensibles i aptes per a la creació de la ZBE i prova pilot de prohibició de circulació de vehicles per a testar impacte i resultats.
  • 7. Suport a la renovació del parc de vehicles de la ciutat a través de la compra de vehicles 100% elèctrics, creació d'una xarxa de punts de recàrrega elèctrica, bonificacions per a l'adquisició de vehicles elèctrics entre la ciutadania. 

3.3. Millorar la resiliència enfront del canvi climàtic. 

  • 8. Aprovació i implementació del Pla de naturalització de la ciutat: revegetació dels espais públics a 3 nivells: herbaci, arbustiu i arbori.
  • 9. Xarxa de refugis climàtics en edificis municipals i en espais públics els quals estaran preparats per a fer front a les onades de calor (bona climatització, accés a punts d'aigua, etc.).
  • 10. Identificació i catalogació d'espècies invasores i aplicació de mesures de lluita contra aquestes espècies i foment de les espècies autòctones adaptades als nous escenaris climàtics. 
  • 11. Elaboració d'un estudi per a analitzar l'impacte del canvi climàtic sobre l'activitat agrícola local i identificar mesures a aplicar per a garantir la seva activitat en el futur en context de sequera.

4.1. Ser més eficients energèticament i estalviar energia. 

  • 1. Suport a la creació de Comunitats Locals d'Energia, en comunitats de veïns, centres d'activitats econòmiques i equipaments públics. Impuls a la cerca de recursos econòmics i de sistemes com el micromecenatge (finançament col·lectiu) per al desplegament d'energies renovables en comunitats de veïns. Vilawatt.
  • 2. Projecte Vilawatt, empresa energètica local impulsada pel sector públic.
  • 3. Edificis municipals energèticament eficients i consum d'energia 100% renovable: auditories energètiques, instal·lació de plaques fotovoltaiques en tots els edificis públics i monitoratge, control i gestió remota (telegestió) de tots els consums per a controlar consums i revertir possibles desviacions.
  • 4. Creació de comunitats d'aprenentatge en cultura energètica per a conscienciar i formar a la ciutadania en la importància d'una cultura energètica basada en l'estalvi i producció i consum d'energies renovables (a través de tallers, cursos formatius, campanyes, foment a les cooperatives energètiques…).

4.2. Optimitzar i reduir el consum d'aigua.

  • 5. Impuls a un projecte de canalització per a l'aprofitament d'aigua freàtica connectada amb l'Estació Depuradora (EDAR) Gavà-Viladecans per a consums no potables.
  • 6. Impuls a projectes d'aprofitament d'aigua regenerada a través de la instal·lació de sistemes de recollida d'aigües pluvials en la reforma i nova construcció d'edificis públics i desenvolupament d'una prova pilot per a la reutilització d'aigua regenerada per a altres usos diferents als actuals.
  • 7. Programa d'estalvi d'aigua en el verd urbà. Seguir criteris de jardineria sostenible en la renovació, adequació i/o construcció de nous parcs i jardins i instal·lació de sistemes de reg intel·ligent en tots els parcs i jardins de la ciutat.
  • 8. Aplicació de sistemes tecnològics de lectura remota de comptadors d'aigua per al control i seguiment dels consums d'aigua, especialment en el seguiment dels col·lectius més vulnerables.

4.3. Fomentar el cicle dels materials.

  • 9. Projecte Viladecans Repara. Espai situat en el punt net municipal en el qual es poden reparar i reutilitzar béns, i en el qual s'ofereix assessorament i tallers als ciutadans per a donar una segona vida als seus objectes.
  • 10. Producció industrial local basada en criteris de circularitat: acompanyament a les empreses locals per a desenvolupar models d'economia circular a través d'un servei d'assessorament específic sobre reaprofitament de materials i gestió de residus, especialment els residus de l'àmbit de la construcció.
  • 11. Creació d'una guia orientadora perquè tots els serveis de l'Ajuntament segueixin criteris de compra pública i contractació circular.
  • 12. Desenvolupament d'iniciatives per a incrementar el reciclatge i la prevenció de residus: bonificacions o Vilawats pel retorn d'ampolles de plàstic, sistema de punts per a premis, vals de descompte, etc.
  • 13. Implementació d'un nou model de recollida de residus
  • 14. Impuls a les indústries de reciclatge locals per a donar resposta a les recollida de residus comercials i industrials.

5.1. Afavorir la ciutat de proximitat. 

  • 1. Creació i consolidació d'una xarxa d'itineraris ciclistes i a peu continus: potenciar la mobilitat a peu i amb bicicleta a la ciutat a través de la creació i adequació d'itineraris continus i assegurances per a vianants i carrils per a ciclistes que connectin les àrees residencials, zones comercials, equipaments i edificis municipals, i serveis de transport públic.
  • 2. Extensió de la superfície destinada a vianants i ciclistes en la carretera que connecta la ciutat amb la platja de Viladecans a través de la segregació d'un carril per a ciclistes i la limitació a Zona 30 en tota la via.
  • 3. Creació d'aparcaments segurs per a bicicletes en equipaments municipals, zones comercials i zones residencials per a fomentar l'ús de la bici en els desplaçaments diaris de la ciutadania.
  • 4. Ampliació de l'espai urbà destinat a l'ús de vianants amb l'execució d'actuacions d'eliminació de places d'aparcament en superfície.
  • 5. Foment de la intermodalitat urbana, a través del foment de l'ús de la bicicleta i de la xarxa de bicis compartides metropolitanes impulsada per l'AMB i la creació d'aparcaments segurs per a bicicletes en l'estació de Renfe.
  • 6. Elaboració d'un estudi per a avaluar la viabilitat d'impulsar i implementar la creació de zones de baixes emissions a la ciutat, zones de nul·les emissions i zones d'emissions negatives.
  • 7. Millora de les comunicacions metropolitanes amb la finalització del projecte de transformació de la carretera C-245, que convertirà aquesta via en un espai de connexió amb la resta de municipis metropolitans a través d'un carril bici i un exclusiu per a bus, i que facilitarà la freqüència del transport públic i la interconnectivitat de maneres de transport.

5.2 Potenciar maneres de transport sostenible

  • 8. Elaboració d'un estudi per a analitzar les possibilitats de creació de bosses d'aparcament de dissuasió en superfície en espais confrontants al centre urbà.
  • 9. Redefinició de la xarxa de bus urbà amb la posada en marxa novament de la línia 3 del Vilabús per a millorar el transport públic urbà
  • 10. Creació d'una xarxa de punts de recàrrega de cotxes elèctrics en coordinació amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
  • 11. Impuls al desenvolupament de sistemes de telegestió en relació a la mobilitat a la ciutat: control de la congestió urbana i la contaminació atmosfèrica que ajudi a regular el trànsit motoritzat i s'informi a la ciutadania d'això a través de panells informatius en les principals vies, i/o a través d'una aplicació creada per a tal fi.

6.1. Reduir el risc de pobresa i exclusió social en entorns urbans desfavorits

  • 1. Impuls a instruments per a combatre la pobresa i el risc d'exclusió social, en qualsevol dels seus àmbits (auditories energètiques i ajudes a la rehabilitació d'habitatges, ajudes per al pagament de rebuts, bons socials, targetes d'aliments, beques menjador…).
  • 2. Impuls a instruments per a la millora de la convivència ciutadana des de la perspectiva del treballa comunitari (pla de convivència i civisme, pla d'acció comunitari, etc.).
  • 3. Impuls a programes de millora de la salut física i mental dels ciutadans (Pla de Solitud).
  • 4. Foment del treball regular amb les entitats de la ciutat des de la perspectiva de la innovació social.
  • 5. Instruments per a la millora del sistema educatiu local i l'ús dels més joves: Estratègia Educació 360, Programa Ocupa't i formació ocupacional; “Escola de Noves Oportunitats”; Pla de prevenció i intervenció de l'absentisme escolar.
  • 6. Impuls al projecte “Ciència al *carrer”: transformar els carrers en espais creatius, didàctics i experimentals: parcs pensats per a experiències formatives, científiques, etc.
  • 7. Elaboració d'un estudi dels espais públics seguint criteris de seguretat ciutadana (il·luminació, mobiliari urbà, etc.) i adequació d'aquells elements sense criteris de seguretat (ex. Pla d'il·luminació des d'una perspectiva de gènere).

6.2. Buscar la igualtat d'oportunitats des d'una perspectiva de gènere, edat i capacitat. 

  • 8. Instruments per a la paritat entre homes i dones: Pla per a la Igualtat de Gènere i els Drets del Col·lectiu LGTBI; Impuls al Servei d'Informació i Suport a la Dona (SIAD); impuls al programa d'emprenedoria femenina; pla d'igualtat en les empreses, pla d'igualtat en l'esport.
  • 9. Dotació de fons a programes de suport a les persones amb diversitat funcional (ex. Servei municipal d'assistència personal, programa de vida autònoma, habitatges adaptats…)
  • 10. Creació de punts d'atenció en els barris per a facilitar/agilitar les gestions administratives: consultes, accés a informació, sol·licituds, presentació de documents, etc.

7.1. Buscar la productivitat local, la generació d'ocupació i la dinamització i diversificació de l'activitat econòmica

  • 1. Impuls de les zones d'activitat econòmica de la ciutat existent, orientat a fomentar la seva competitivitat mitjançant la implantació de més serveis, la seva transformació digital, renaturalització i mirada de gènere.
  • 2. Adaptació i desenvolupament d'una normativa urbanística actual per a l'impuls de noves activitats econòmiques promovent prioritàriament el hub de la construcció sostenible i el hub agroalimentari, i garantint també la mixticitat d'usos (residencials, comercials, de formació i recerca, empresarials i d'oci).
  • 3. Anàlisi i actualització dels marcs reguladors dels nous tipus d'allotjaments turístics i les seves tendències vinculant els diferents plans d'adaptació i millora, si així es considera, a la revisió de la normativa urbanística.
  • 4. Implementació de projectes i accions per al posicionament territorial a nivell regional i estatal destacant: la innovació i la indústria 4.0; el PECT (Pla d'Especialització i competitivitat Territorial INNODELTA) del Delta del Llobregat; la construcció sostenible i les indústries agroalimentàries.
  • 5. Impuls, detecció i acompanyament de projectes empresarials basats en el coneixement, la innovació i la tecnologia mitjançant noves fórmules de col·laboració públic-privades: xarxa de labs urbans en el territori del Delta (PECT); plataforma de dades (PECT); acceleració de projectes de startups (PECT); formació de treballadors/as; i projectes que fomentin la igualtat i equitat especialment en les activitats vinculades a la Indústria 4.0.
  • 6. Foment de l'economia circular: projectes col·laboratius entre empreses en les zones d'activitat econòmica (com el projecte Ecoindustria en el Polígon Industrial Centre); i el consum de productes locals especialment els generats al Parc Agrari.
  • 7. Impuls a la digitalització del comerç local i el consum de proximitat mitjançant: instruments com la plataforma COMPRA 08840; noves fórmules de distribució sostenible d'última milla; formació; xarxes d'agricultors i centres de recerca del territori (AGROPOLIS/UPC); i consolidant la moneda local VILAWATT, per a afavorir el consum de proximitat, una economia basada en valors, i la sostenibilitat.
  • 8. Impuls a un pla de millora per a la formació professionalitzadora i de l'ocupació en el qual estiguin implicats l'administració local i altres administracions competents, els centres educatius, les empreses locals, els centres de coneixement i de recerca… tenint com a referència els eixos estratègics de desenvolupament econòmic sostenible de la ciutat (la construcció sostenible; l'agricultura i les indústries agroalimentàries; les activitats vinculades a la Indústria 4.0; i el turisme).
  • 9. Impuls a una xarxa d'espais en les zones d'activitat econòmica que donin resposta a les necessitats dels nous models d'emprenedoria i de negocis empresarials (projectes col·laboratius; interempresarials; experiencials; pilots; de coworking…) des de la implicació i la col·laboració públic-privada.
  • 10. Definició de nous marcs de relació i nous plans de treball i col·laboració amb el teixit associatiu empresarial, promovent també noves associacions segons les estratègies de desenvolupament econòmic sostenible de la ciutat i de les necessitats de les seves empreses.

7.2. Fomentar el turisme intel·ligent, sostenible i de qualitat i els sectors clau de l'economia local.

  • 11. Definició de l'ecosistema turístic i del model de governança identificant els agents clau i definint el patró de treball col·laboratiu per a un nou impuls del turisme sostenible i intel·ligent de la ciutat.
  • 12. Elaboració d'un nou diagnòstic turístic amb un enfocament integral que permeti dissenyar un pla d'acció vinculat a l'estratègia de convertir la ciutat en una Destinació Turística Intel·ligent (DTI), amb la identificació d'agents i model de governança, i amb la implicació en tot moment de les comunitats locals.
  • 13. Elaboració, des de la col·laboració públic privada, del Pla de Turisme Sostenible i Intel·ligent de la ciutat valorant els projectes que ja estan en marxa i els principals recursos i atractius de la ciutat, així com estructurant i creant productes que projectin el territori com a “experiència" amb propostes de valor clara, singulars i diferents que contribueixin a complementar i enriquir l'oferta de la destinació Barcelona.
  • 14. Implementació de sistemes intel·ligents en la gestió turística: instal·lació de sensors en els principals recursos lúdico-turístics de la ciutat (platges, zona natural Remolar-Filipines, eixos comercials, outlet… per a obtenir i compartir dades que permetin conèixer el perfil de visitant, digitalitzar la comunicació, promoció i comercialització i gestionar els fluxos turístics a la ciutat.
  • 15. Foment i projecció del territori com a experiència al voltant del producte de proximitat (promovent el producte, la restauració i el comerç local) en línia amb les estratègies metropolitanes; promovent l'economia i atractivitat de les arts escèniques (Atrium, Teatre Al Carrer, Art al Comerç…); i les fires i esdeveniments que promoguin els valors propis del territori, la identitat cultural i la singularització de l'oferta.
  • 16. Manteniment, renovació i consolidació de certificacions de distinció en matèria de qualitat i millora de la gestió turística (en l'actualitat mitjançant BIOSPHERE però aconseguint també la Responsable Tourism Safe Travel i DTI)
  • 17. Creació i comercialització de paquets turístics basats en actius turístics de Viladecans (espais naturals, turisme de compres, de reunions, esportius) per a fomentar i projectar el territori com a experiència al voltant del producte de proximitat, tot promovent el producte local, la restauració i el comerç local en l'entorn metropolità.
  • 18. Implicació en el model de turisme de Viladecans de la ciutadania i dels artistes locals com a principals agents per a sensibilitzar, divulgar i promoure aquest sector d'activitat econòmica mitjançant tallers de formació i de cocreació, proves pilots de rutes d'oci responsable… que possibilitin també la creació de nous projectes d'emprenedoria i empresarials.
  • 19. Adequació urbanística i funcional del litoral de Viladecans per a impulsar projectes turístics relacionats amb l'educació i la formació, la recerca i la ciència en els entorns mediambientals mediterranis.

8.1.  Fomentar l'existènica d'un parc d'habitatge adequat a preu assequible. 

  • 1. Desenvolupament del Pla Local d'Habitatge, execució i consolidació de les millores edificatòries proposades en aquest Pla.
  • 2. Construcció d'habitatges protegits a través de l'impuls de nous desenvolupaments urbanístics i en coordinació amb el planejament supramunicipal.

8.2. Garantir l'accés a l'habitatge, especialment dels col·lectius vulnerables.

  • 4. Revisió del Conveni amb l'Agència d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament per a identificar els procediments que requereixin millores per a garantir l'accés a l'habitatge per a cada col·lectiu (persones en risc de desnonament, joves, persones majors, persones amb diversitat funcional).
  • 5. Impuls a un Pla local d'habitatge social-dotacional, que garanteixi l'accés a col·lectius en situació d'emergència social (persones desnonades, o en procés de desnonament).
  • 6. Impuls a un Pla local d'habitatge per a joves, que garanteixi que puguin accedir a un habitatge digne i adequat a la ciutat.
  • 7. Increment dels recursos tècnics de l'Oficina Local de l'Habitatge per a augmentar l'atenció i informació ciutadana en matèria d'accés a l'habitatge, passos a seguir en cas de desnonament, programa de rehabilitació i convivència veïnal.
  • 8. Increment de les ajudes d'emergència residencial, per a persones i/o famílies que presentin dificultats per al pagament del lloguer o impossibilitat d'accedir a un habitatge de lloguer.
  • 9. Potenciació i manteniment d'una bossa d'habitatges per a lloguer social, que faciliti la mediació entre persones propietàries d'habitatges buits i possibles inquilins, garantint uns preus de lloguer assequibles.
  • 10. Suport a la creació de cooperatives d'habitatges, especialment dirigides a joves, persones majors i persones amb diversitat funcional.

9.1. Afavorir la societat del coneixement i avançar cap al desenvolupament de les ciutats intel·ligent (*smart *cities)

  • 1. Implementació d'un model de gestió urbana Smart: desenvolupament i implementació del model Smart Viladecans, desenvolupant les diferents verticals de ciutat intel·ligent en mobilitat, eficiència energètica, Smart living i competitivitat; implementació de la plataforma de gestió Smart; desplegament de sensors en l'espai públic (p ex. sensors per a mesurar la qualitat de l'aire, el soroll, trànsit de vehicles, afluència de persones, etc.), recollida de dades, monitoratge i adaptació de la gestió dels serveis, edificis i equipaments públics d'acord amb les dades obtingudes.
  • 2. Impuls en el Pla de Capacitació Digital, per a garantir la formació i ús d'eines en l'àmbit digital de tots els ciutadans.
  • 3. Impuls al Pla de Transformació Digital de Viladecans per a garantir l'aplicació de les TIC en el funcionament i organització de l'administració local.
  • 4. Adaptació de la normativa local per a incentivar el desplegament de la xarxa 5G a la ciutat i finalitzar el desplegament de la xarxa neutra de telecomunicacions W!CABLE.

9.2. Fomentar l'administració electrònica i reduir la bretxa digital

  • 6. Consolidació de l'administració electrònica fent més àgil la relació entre la ciutadania i l'administració local, impulsant la tramitació electrònica de tots els tràmits municipals.
  • 7. Impuls al projecte “Govern de les Dades”, plataforma d'ús intern en la qual s'agrupen bases de dades de l'administració local i altres bases de dades que recullin informació amb incidència a la ciutat, a les quals qualsevol responsable i tècnic municipal tindrà accés per a fer seguiment.
  • 8. Impuls al portal de dades obertes de Viladecans: Viladecans 360.
  • 9. Creació i consolidació d'eines d'interacció amb la ciutadania, que siguin de fàcil accés i que recullin informació rellevant per a la ciutadania sobre els serveis i prestacions que ofereix l'Ajuntament: catàleg de serveis municipals i cartes de serveis municipals.
  • 10. Creació i implementació d'una App per a gestions administratives, intuïtiva i fàcil d'utilitzar a través de la qual es puguin sol·licitar cites i fer gestions per als diferents serveis que presta l'Ajuntament, també per al coneixement d'incidències ciutadanes.
  • 11. Organització de cursos formatius en noves tecnologies.

10.1. Aconseguir un marc normatiu i de planejament actualitzat, flexible i simplificat que millori, també, la gestió. 

  • 1. Creació d'un Grup de Treball permanent de l'Agenda Urbana de Viladecans, en el qual formin part els principals actors municipals/supramunicipals per al desenvolupament de l'Agenda. Aquest grup establirà els mecanismes de coordinació més idonis entre les administracions implicades per al desenvolupament de l'Agenda.
  • 2. Creació d'una figura de "agent-mediador" local, amb coneixement específic en matèria de planificació urbanística, que serveixi d'enllaç entre les administracions supramunicipals i l'Ajuntament en el desenvolupament de la planificació territorial del municipi.
  • 3. Impuls a projectes de reformes urbanístiques basades en un enfocament integral dels sectors previstos, seguint el model de reforma urbanística que s'està duent a terme actualment en la reforma de la Rambla i a través d'accions pilot d'intervenció.
  • 4. Elaboració de plans anuals sectorials (en aquells que es consideri més rellevant), seguint el model dels Plans de Reactivació Local, per a identificar així les necessitats d'acció en el curt termini.
  • 5. Elaboració d'una guia interna per als processos de participació en el desenvolupament de la planificació urbanística, que marcarà les línies de treball per a identificar agents clau i els procediments per a la seva intervenció i que hauran de seguir els tècnics municipals en la posada en marxa d'un procés de participació en matèria urbanística.
  • 6. Aprovació del Pla normatiu anual que reculli els reglaments i ordenances a analitzar i revisar cada any.

10.2. Assegurar la participació ciutadana, la transparència i afavorir la governança multinivell.

  • 7. Impuls de l'Observatori de Polítiques Públiques de Viladecans, per al seguiment i avaluació del marc estratègic de ciutat (Agenda Urbana, estratègies de ciutat, projectes dels Comitès de Direcció).
  • 8. Impuls a un marc regulador que faciliti les relacions, intercanvis d'informació, processos de sol·licitud de fons i execució d'accions amb la resta d'institucions metropolitanes, regionals o estatals. Identificació de les relacions actuals i establiment de les formes i models de comunicació amb la resta d'administracions que sigui compartit per tots els departaments de l'Ajuntament.
  • 9. Aprovació i impuls al reglament de participació ciutadana, flexible i adaptat al context social de cada moment.
  • 10. Impuls a la plataforma "Decidim Viladecans" com a espai obert per a la ciutadania en la cerca de la corresponsabilitat en l'adopció de les decisions, foment del treball en xarxa i innovació social.
  • 11. Impuls a les oficines d'atenció ciutadana, amb l'homogeneïtzació de la informació que es comunica (maneres de comunicar-la), sigui com sigui el tema d'informació.
  • 12. Impuls al model MIA: Model d'Innovació de l'Ajuntament de Viladecans per a fer de l'administració local una organització més proactiva, i noves formes de col·laboració ciutadana.

10.3. Impulsar la capacitació local i millorar el finançament 

  • 13. Internalització en les estratègies municipals del procediment d'identificació de línies d'ajuda i fons públics d'administracions supramunicipals i formació específica en gestió d'aquests fons per al seu major aprofitament entre els responsables i tècnics municipals.
  • 14. Identificació de "projectes tractors" en l'accés a fons públics i privats (exemple projecte Roca).
  • 15. Relació i coordinació entre les línies pressupostàries anuals de l'Ajuntament i els objectius de l'Agenda Urbana per a assegurar la dotació de fons a la implementació del Pla d'Acció.
  • 16. Implementació d'eina de gestió, seguiment i avaluació de plans i projectes municipals.
  • 17. Elaboració d'una guia divulgativa de la AU de Viladecans per als equips tècnics i responsables municipals.

10.4. Dissenyar i posar en marxa campanyes de formació i sensibilització en matèria urbana, així com d'intercanvi i difusió del coneixement. 

  • 18. Establiment de col·laboracions amb universitats, col·legis professionals i el sector privat per al desenvolupament de cursos relacionats amb l'urbanisme i l'edificació sostenible a la ciutat a través del projecte Roca i del hub de construcció sostenible.
  • 19. Identificació de bones pràctiques i casos d'èxit, anteriorment a l'execució de qualsevol projecte urbanístic, per a conèixer així solucions d'intervenció de provada i contrastada utilitat. Treballar per mitjà de xarxes de ciutats, tant nacionals com internacionals.
  • 20. Foment de l'associacionisme a escala de barri i mantenir activament la participació d'aquestes associacions en els processos de participació, revisió i avaluació de les polítiques públiques de ciutat
Comparteix
Opina