Una delegació de Greenpeace d’Eslovènia, Croàcia, Rumania i Bulgària ha visitat aquest dijous 29 de febrer Viladecans per conèixer de primera mà l’experiència de Vilawatt per a l'empoderament ciutadà envers l’energia. La iniciativa de l’Ajuntament ha estat triada per l’entitat ecologista –juntament amb altres a les localitats catalanes de Balenyà i Pujalt– com a referent per tal d’inspirar actuacions a l’est d’Europa en les quals la ciutadania s’impliqui en generar i compartir energia sostenible.
La delegació de Greenpeace ha pogut conèixer l’esperit de Vilawatt i les actuacions dutes a terme fins ara, com la renovació energètica integral d’edificis d’habitatges, la promoció de la cultura energètica a la societat i a les escoles, la creació d'una moneda local i l’impuls de les dues primeres comunitats energètiques locals a partir de les plaques fotovoltaiques instal·lades a les teulades de l’Escola Enxaneta i del Mercat Municipal.
La responsable d'Energies Renovables de Greenpeace d'Europa Central i de l'Est, Laura de Rosa, ha explicat que l'interés pels projectes catalans de transició energètica és perquè "són únics i innovadors". A més, a recalcat que aquí "la gent fa front a les adversitats i, gràcies a l'excelent cooperació a nivell regional i local, s'han pogut crear aquests projectes com Vilawatt.
El tinent d’alcalde de Transició Energètica, Jordi Mazón, ha acompanyat a la delegació, en la qual hi havia també mitjans de comunicació audiovisual dels seus respectius països que han fet un seguiment de la visita pel valor del projecte. Mazón els ha explicat que Vilawatt , nascut l’any 2016 arran d’un projecte europeu, “és una estratègia de ciutat per a la necessària transició cap a un model energètic verd i social que permeti fer front al canvi climàtic que amenaça el nostre model de vida”. “Es tracta d’un dels motors per assolir una ciutat climàticament neutra en emissions, una de les dues Missions de l’Estratègia Viladecans 2030”, ha destacat l'edil, que ha afegit que la ciutat treballa perquè “fins i tot en l’horitzó del 2050 hi hagi un balanç d’emissions negatiu”.
