És una de les tres grans torres de Viladecans, l’única que el seu nom actual fa referència al color del material amb el qual està construïda, ja que totes les torres de la ciutat son vermelles! Es va anomenar també Torre Marcusa, Torre Sança i Torre Burgesa, pels noms dels seus propietaris més destacats. Hi ha qui diu que aquesta és la torre d’Almafar, una talaia més antiga encara, però l’arqueologia no ha provat l’existència d’aquesta antiga torre en aquest indret.
Els Burgès van ser els amos de la talaia a partir del segle XIII. D’acord amb el sistema feudal, i encomanat pels comtes de Barcelona, aquesta família va dominar el poble i el seu terme com si fos un petit estat de la seva propietat: aquest territori s’anomenà aleshores Quadra Burgesa.
Una gran pedra vermella com la de la torre, es va trobar fa anys, gairebé amagada, al costat del mar: marcava el límit d’aquesta quadra. Actualment es pot contemplar entre els tresors del Museu de Viladecans.
La major part de les finestres de la torre central, són afegits i reformes d’època contemporània, ja que les seves grans dimensions les inhabiliten per a la funció defensiva que havia d’oferir l’edifici. Potser només les del tercer pis corresponguin a aquesta funció. Tot i això, al terrat hi ha elements que semblen originals: els matacans des d’on es podia defensar amb certa seguretat la fortalesa.
Gresos vermells
El material de construcció de la Torre-roja son els gresos vermells que es troben en el territori de muntanya dels actuals municipis de Gavà i Begues. Aquest gres forma part del planeta des de fa milers d'anys: es va formar en un temps geològic corresponent al període Triàsic, en el qual van començar a viure els dinosaures pel planeta.
Les pedres son fàcils d’extreure i de tallar, per això es van fer servir als grans edificis de Viladecans i també van ennoblir determinats elements arquitectònics de les masies, com podrien ser portes i finestres, d’entre altres usos.
Castell de l'Eramprunyà. L'amenaça
Aquesta torre es va erigir per protegir a la gent d’aquest territori dels perills que vindrien per la riera de San Climent, que en part del seu traçat, constituïa el camí medieval que anava cap a Sant Climent en direcció a Begues i el castell que la dominava: el de l’Eramprunyà.
Finalment, de l'Eramprunyà
Des del segle X, Viladecans quedà inclòs dins del terme del castell d’Eramprunyà, la circumscripció costanera de la frontera amb l’Islam. A partir del segle XIII, tingué terme propi, dominat pels Burgès, senyors de Viladecans i ciutadans honrats de Barcelona, on van exercir càrrecs municipals.
*Trasllat del privilegi atorgat pel rei Jaume I a Guillem Burgès, sobre Gavà, Viladecans i la Quadra Burgesa, de 13 d’abril de 1265. Fotografia de Climent Raventós. AMVA, Col·lecció pergamins.
Jaume March I
L’any 1323, el tresorer reial Pere March, comprà a Jaume II el castell d’Eramprunyà i el seu terme. Des de llavors els March van intentar apoderar-se progressivament dels diferents senyorius inclosos en el terme del seu castell, però no ho aconseguiren amb Viladecans i la Torre Burgesa.
*Aumerich de Cunit presta homenatge al seu senyor, Jaume March, per la casa de la Sentiu. Llibre de la Baronia. Reproducció fotogràfica de Fulgenei Tutusau.
Els límits de la Quadra Burgesa
El terme de la Quadra Burgesa s’estenia des de la riera de Sant Climent fins a la riera de Fonollar i de la mar fins al turó de Montbaig. Era un senyoriu subordinat al castell de l’Eramprunyà i independent del de Viladecans, amb batlles i Universitat (allò que ara anomenem ajuntament), documentats des del 1529 fins al 1830.
Una gran pedra vermella com la de la torre, es va trobar fa anys, gairebé amagada, al costat del mar: marcava el límit d’aquesta quadra. Actualment es pot contemplar entre els tresors del Museu de Viladecans.
Nous propietaris i propietàries
El senyoriu anomenat Quadra de la Torre-roja va pertànyer fins al 1638 a la família Salavardenya. Des del 1674 fins al 1925 formà part de les propietats dels Barrera, després Alòs, marquesos de Puerto Nuevo, i el 1925 passà a Mercè Pratmarsó.
BRESSOL DEL BEISBOL, SEU DELS JOCS OLÍMPICS
Actualment, l’edifici es troba ocupat per diverses dependències administratives. Al seu costat hi ha el famós “Guant de beisbol”, una escultura d’Alberto de Udaeta que es va inaugurar l'11 de juliol de 1991, al llarg de la celebració de la X Copa Intercontinental de Beisbol, commemorant d’aquesta manera, un esport de gran importància dins la història recent del municipi: Viladecans es va convertir en capital esportiva de la lliga espanyola de beisbol, inaugurant-se, l'any 1992, el remodelat Estadi municipal. Gràcies al beisbol, la ciutat va ser una de les seus dels Jocs Olímpics de Barcelona.
