Nomenclàtor de vies, espais públics i equipaments

nomenclator carrers noms
Els noms a l’espai públic i als equipaments municipals

Triar el nom d’un carrer o un equipament, més enllà d’un acte merament administratiu, mostra els valors i les referències històriques, culturals, polítiques i socials d’una ciutat. El Nomenclàtor de Viladecans, el conjunt de noms de les vies i espais públics i dels edificis municipals i públics, per tant, esdevé una mena de llibre d’història. Saps com s’ha anat configurant?

L’origen dels noms

Els primers esments de noms de vies públiques a Viladecans daten de l’any 1780, al capbreu del marquès de la Manresana. Hi apareixen fins a nou vials diferents, gairebé tots basats en la toponímia (els noms dels llocs geogràfics) i amb noms dels antics camins que indicaven la destinació o la procedència: Canals, Camí Ral, camí de la Riera de Sant Climent, etc.

En les primeres dècades del segle XIX es creen els primers noms de carrers: Canals, Estrella, Major, Poca Farina, Sant Joan. Serà a partir de mitjan segle XIX quan el poble queda configurat a l’entorn del que avui dia coneixem com a Barri Antic, on els nous noms es referencien a diversos àmbits i aspectes:

  • al santoral, com Sant Isidre, Sant Marià i Sant Josep

  • a la toponímia local, com el carrer de les Sitges

  • a la seva localització o destinació, com Muntanya, Rere Església, Migdia

  • a l’astronomia, com els carrers del Sol, de la Lluna i de l’Estrella

  • a la propietat d’alguns dels seus veïns, com la plaça de Molins o el carrer de Balletbò

Els primers acords oficials de denominació de carrers es remunten a les primeres dècades del segle XX i són els acords dels carrers Pi i Margall (1915) o Prat de la Riba i Àngel Guimerà (1920). Posteriorment, al llarg de les dècades de 1920 i 1930, la Corporació Municipal acordarà progressivament la denominació d’altres noms per a carrers de la ciutat.

El primer terç del segle XX es caracteritza per l’augment progressiu de nous vials. Tot i que alguns seguien les mateixes procedències, se n’incorporen de nous àmbits:

  • Fets polítics, com a la plaça de la Constitució

  • Noms de personatges il·lustres, com Àngel Guimerà o Pi i Margall

  • Noms de propietaris, com Escoda

  • Sèrie nominativa dels marmessors de l’herència Modolell (bàsicament, personatges vinculats a l’Església), a l’actual Eixample Centre

  • Sèrie de músics, a la part oest de l’actual Barri Antic

  • Sèrie nominativa de grans prohoms catalans, al barri de Sales

L’esclat de la Guerra Civil (juliol del 1936) i la posterior instauració d’un règim dictatorial (a partir d’abril del 1939) marcaran profunds canvis en el Nomenclàtor de la ciutat. Primer, a l’agost del 1936, s’acorda que els noms dels carrers es transformin en guarismes, a excepció d’algunes places que mantenen el seu nom. Després, amb la implantació del règim franquista, el nomenclàtor torna a canviar de forma dràstica, entre els anys 1939 i 1950, i assigna els noms a figures del bàndol vencedor i afins al règim.

Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics, a l’abril del 1979, el Nomenclàtor de la Ciutat també es veurà alterat amb la substitució de tots els noms relacionats amb el règim franquista, en un intent més que aquest sigui un reflex del moment que viu la societat. Els criteris d’aquesta modificació van ser la recuperació dels noms tradicionals de la ciutat anteriors a la Guerra d’Espanya i la substitució del noms de carrers vinculats al règim franquista.

No va ser fins al 4 d’octubre del 1984 quan el Ple de l’Ajuntament de Viladecans va aprovar el Nomenclàtor de vies públiques de la ciutat, en compliment de l’article 12 de la Llei de normalització lingüística, del 1983, que establia la catalanització dels noms de carrers i altres vies públiques. Amb aquest punt, també es va aprovar la modificació de les plaques de carrers dins dels terminis previstos per la llei.

El 26 de juny del 2008, el Ple Municipal va aprovar la revisió i actualització del Nomenclàtor. Des d’aquesta data, tant la Junta de Govern Local com el Ple Municipal han anant aprovant denominacions per als nous vials i equipaments que formen l’actual nomenclàtor, entre elles la incorporació de més carrers dedicats a dones dels camps de la cultura, la política o la ciència, per compensar l’escassetat de noms femenins fins llavors.  

Noms de persones il·lustres als carrers i equipaments

Passatge d’Anna Ricci > Anna Ricci i Giraudo

Carrer de Carles Altés > Carles Altés i Sanabra

Pla de les Deodates > Comunitat de les Deodates

Centre Municipal Edelia Hernández > Edelia Hernández Ortín

Carrer del Doctor Reig > Enric Reig i Casanova

Carrer del Doctor Auguet > Gabriel Auguet i Roset

Escola Germans Amat Targa > Eulàlia, Joan, Maria Dolors i Gabriela Amat Targa

Avinguda dels Germans Gabrielistes > Comunitat dels Germans Gabrielistes

Carrer de Jaume Abril > Jaume Abril i Puig

Carrer de Joan Balletbò > Joan Balletbò

Passatge del Doctor Ros > Joan Baptista Ros i Roca

Podium Viladecans Joan Masgrau > Joan Masgrau i Marcet

Carrer del Pare Artigas > Josep Artigas i Pagès

Institut Josep Mestres > Josep Mestres Busquets

Avinguda de Llorenç Puig > Llorenç Puig i Tomàs

Plaça de Luis Burción > Luis Burción Herrera

Centre d’Atenció Primària Maria Bernades > Maria Bernades Guardiola

Carrer de Marià Sanjuán > Marià Sanjuán Cuchí

Rambla Modolell > Família Modolell

Jardins de Magdalena Modolell > Magdalena Modolell i Freixas

Placeta de Molins > Família Molins

Carrer del Doctor Creixell > Pere Creixell Guiu

Carrer de Pere Masallach > Pere Masallach i Monmany

Carrer de Pere Sala > Pere Sala i Tort

Plaça de Primus > Primus

Carrer de Ricard Serrajòrdia > Ricard Serrajòrdia i Vila

Carrer de Salvador Baroné > Salvador Baroné i Rovira

Carrer de Vicenta Escoda > Vicenta Escoda i Vidal

Carrer d’Amposta-Casé > Virgínia Amposta i Amposta i Adolf Casé Pitarque

Comparteix
Opina