La ciutat

panoramica fotografia antiga viladecans ciutat anys setanta
La història de Viladecans a través del seu territori

Els 20 quilòmetres quadrats que conformen la nostra ciutat han evolucionat al llarg del temps. Des de fa dos mil anys, Viladecans va ser un territori eminentment agrícola fins a la industrialització del segle XX, que transformà radicalment el paisatge i la seva població.

L’agricultura tradicional havia estat de secà, bàsicament cereals, olivera i vinya, sobretot en la part de muntanya i el samontà —l’espai que ara ocupa el nucli urbà—, fins pràcticament el segle XVIII. A partir de llavors es comença a colonitzar la Marina, amb l’esforç de la pagesia, que guanya terreny als espais pantanosos i de fangars, i en poc temps començaran a funcionar les primeres sínies, es produirà l’expansió del regadiu i la intensificació de la producció agrària i naixerà el que ara és el Parc Agrari.

A finals del segle XIX es construïa la línia del ferrocarril que anava de Barcelona a València, però a Viladecans el tren passà de llarg. El nucli urbà quedava molt lluny de la via fèrria. La població s’acabava d’eixamplar cap als actuals carrers de Sant Josep, de Sant Marià, de la Muntanya, del Sol, de Joan Balletbó, de Sant Isidre, de Jaume Abril i la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, construïda cap al 1873. Però no va ser fins als anys 20 del segle XX que la primera gran onada migratòria va fer néixer el barri de Sales: l’inici d’una transformació urbana que en l’últim segle ha estat molt gran. Però la muntanya, el Parc Agrari i els espais naturals i la platja continuen configurant un municipi molt divers.

Aquí pots resseguir la història de la nostra ciutat i el seu territori més extensament.

viladecans historia fotografies
La prehistòria: Els mamuts

Un dels majors jaciments prehistòrics de Catalunya es troba a la riera de Sant Llorenç de les Canals, on es van trobar, al 2008, ossos fossilitzats de grans animals com cavalls, cérvols, rinoceronts i mamuts de fa més de 50.000 anys.

viladecans historia fotografies
La història antiga: els ibers i els romans

A partir del segle VI abans de Crist apareixen a la nostra comarca els ibers, que s’instal·len al poblat del puig de Montbaig. En aquella època, a Viladecans, existia el port d’ancoratge de les Sorres, en ús des del segle VI aC fins al V dC. D’aquí s’han trobat àmfores i dos cascos etruscs, un d’ells d’un alt valor. Sota el cementiri i l’ermita de Sales es troben les restes d’una vil·la romana fundada a finals del segle II que es dedicava a la producció i exportació de vi. A Viladecans hi havia una altra explotació romana, on hi havia hagut l’antiga masia de Can Manyoses.

viladecans historia fotografies
L’edat mitjana: el lloc de Cans, Eramprunyà i els Burgès

La primera referència escrita de Viladecans es troba en un document del 29 d’abril del 1011 del comte de Barcelona, Ramon Borrell, però fins l’any 1148 no hi ha la menció expressa del nom de la ciutat: «vila de Cans». En aquesta època es van succeint els senyors feudals, dels quals destaquen els Burgès, que ho van ser del 1265 al 1539. Els actuals edificis de la Torre del Baró, la Torre-Roja i l’ermita de Santa Maria de Sales són el màxim exponent de l’edat mitjana a la nostra població. L’any 1746, Viladecans esdevé parròquia independent de Sant Climent de Llobregat. L’ermita de Sales aixopluga una petita comunitat de deodates, que van desaparèixer el 1334.

historia viladecans edat moderna cronologia fets rellevants
L’edat moderna: la consolidació de la població

Viladecans consolida la seva població entre els segles XVI i XVIII amb la immigració, sobretot occitana, que venia atreta per la demanda de mà d’obra i l’oferta de salaris alts. La ciutat viu de l’agricultura de secà, on es conreen els cereals i l’olivera. A partir del segle XVIII s’introdueix el regadiu i es comencen a treballar les terres de la Marina. El 31 d’agost del 1746 es constitueix la parròquia de Sant Joan de Viladecans, i durant aquest segle arriba la família Modolell a Viladecans.

viladecans historia fotografies
El Viladecans del segle XIX: la lluita quotidiana per la vida

Al segle XIX la població continua creixent a ritme pausat i la majoria són analfabets. L’agricultura cerealística continua sent l’activitat econòmica bàsica. El primer propietari local de terres era Joan Amat i Sala. Els habitants de Viladecans van viure les convulsions pròpies del segle XIX: la Guerra del Francès, el sexenni revolucionari (la proclamació de la I República) i la monarquia borbònica restaurada. Al desembre del 1869 es celebren les primeres eleccions municipals, on s’escull com a alcalde Josep Torné i Bonet.

viladecans historia fotografies
El segle XX: la transformació radical de la ciutat

En les primeres dècades del segle es viu un fort creixement demogràfic, amb la immigració de gent vinguda de Castelló, de la Franja de Ponent o d’Almeria. A mitjan anys cinquanta i seixanta ve una altra allau migratòria d’Andalusia i Extremadura per l’impuls industrialitzador. En tots aquests anys, el poble creix urbanísticament, amb noves urbanitzacions, l’arribada de l’electricitat, el telèfon i l’aigua potable. En les primeres dècades del segle XX l’agricultura passa de secà a regadiu i del conreu extensiu a l’intensiu, amb un desenvolupament que acabarà portant al parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquest segle també és el de la industrialització de la ciutat. La primera fàbrica és la de «cal Gorgas», construïda el 1918, i poc a poc se’n van afegint d’altres. Els anys 1920 i 1930 també representen l’eclosió de l’esport local, és quan s’obren els primers cinemes i es creen entitats culturals, fins al parèntesi que suposa la Guerra Civil i la postguerra. Amb la democràcia, l’associacionisme torna a ampliar-se i diversificar-se. Les entitats veïnals van tenir un paper important en la recuperació dels drets socials a inicis dels setanta.

Comparteix
Opina