Un territori poc atractiu antigament
Viladecans, com moltes poblacions del delta del Llobregat, ha estat un poble d’acollida i receptor de població al llarg de la seva història. Però no va ser fins al segle XX que l’arribada de persones immigrades al nostre municipi va produir una transformació més important de la demografia local. Fins llavors el creixement havia estat feble.
La demografia va ser precària durant molt de temps; d’una banda, per les condicions naturals i geogràfiques: les rierades o inundacions per les pluges, que afectaven molt una societat plenament rural, i el paludisme o les febres tercianes provocades per l’estancament de les aigües no animaven precisament la gent a establir-s’hi. Tampoc ho afavoria el control senyorial del territori fins ben entrat el segle XIX. Així, les primeres dades demogràfiques existents, del segle XIV al XVI, indicaven entre un i dos centenars de persones.
Habitants segons les primeres dades dels segles XIV al XVI
Persones hi havia a principis del segle XVIII
Habitants al 1787, quan s'experimenta el primer gran creixement demogràfic
Persones empadronades l’any 1900, amb un augment a ritme molt lent
Habitants que tenia Viladecans abans d’iniciar-se la Guerra Civil
Habitants a la dècada dels 40, quan la població retrocedeix
Persones que hi vivien l’any 1970, quan la població es multiplica per 3,27
Habitants al 1981 que marquen el clímax demogràfic
Les primeres migracions, d’Occitània
Fins ben entrat el segle XVIII Viladecans no es consolida demogràficament, i iniciarà un creixement lent però constant de gent arribada de fora que se sumarà a les persones que hi viuen. Els primers dels qui tenim constància documental són els immigrants occitans, amb una arribada continuada des de finals del segle XV fins al segle XVIII.
L’arribada d’occitans va consolidar la població
L’any 1718 un de cada cinc caps de casa tenia cognom d’ascendència occitana
La consolidació demogràfica va coincidir amb la independència religiosa de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, de la qual l’església de Sant Joan havia estat sufragània fins aleshores, i amb canvis en l’economia rural: es comencen a veure les primeres sínies a la zona de marina, l’agricultura de secà baixa de la muntanya i el samontà per a guanyar les terres fèrtils de les maresmes i la vinya s’estén per les serres i el piemont. És un moment dolç de creixement econòmic: Viladecans creixerà com no ho havia fet en tres segles abans. Segons el cens de Floridablanca (1787), i amb l’aplicació dels coeficients correctors publicats per Jaume Codina, la nostra ciutat tenia 653 habitants al 1787.
Primera gran onada migratòria
Viladecans comptava amb poc més d’un miler d’habitants l’any 1900, quan mantenia el seu caràcter de societat rural i poble agrícola, amb predomini del secà tot i que s’iniciava en el regadiu pel descobriment de l’aigua artesiana en les dècades finals del segle XIX. Però, en aquest segle XX, dues onades migratòries molt potents canviaran la seva fesomia.
A partir dels anys 20 arriben famílies del País Valencià (sobretot de Castelló i Alacant) i de Terol, però també d’Almeria, que venen atretes per una Barcelona en expansió, per les obres de l’Exposició Universal i del metro i per la instal·lació de les primeres indústries en la població i en el seu voltant.
La Guerra Civil, però, provocà una fractura demogràfica, i per primera vegada en aquest segle la població retrocedia al llarg de la dècada dels anys quaranta: passà dels 3.784 habitants del 1936 als 3.664 de l’any 1949.
Creixement poblacional de vertigen
L’any 1950 es produeix un punt d’inflexió per al creixement demogràfic de la ciutat, amb un increment de 430 persones en un any. A partir d’aquí i fins el 1981 el ritme de creixement de la població és de vertigen, a causa d’una segona onada migratòria provinent sobretot del sud peninsular i, en menor mesura, de l’Aragó i el Pais Valencià. A partir de la dècada dels 80, la població va continuar creixent, però ja a un ritme més moderat, acompanyada d’una tercera immigració, en aquest cas de població vinguda de fora del territori espanyol.
En la dècada dels anys cinquanta la població gairebé es dobla i en la dels seixanta es triplica de nou
El clímax del boom demogràfic s’assolirà al 1981, quan Viladecans arribarà als 43.358 habitants
