Barri de Llevant

El barri ocupa 55 hectàrees entre la carretera comarcal C-245, els barris de la Torre-roja i Campreciós, l’espai forestal de la muntanya de Sant Ramon i el terme municipal veí de Sant Boi.

Es tracta de sis vegades la superfície del parc de la Marina.

Les ciutats són vives. En les últimes dècades a Viladecans han nascut barris on s’han instal·lat persones nouvingudes i han arrelat les noves generacions locals que volien que el seu futur passés per quedar-se aquí. Així, la ciutat ha anat prenent forma i unint barris separats per l'orogràfia, com el torrent Ballester o la riera de Sant Climent. Aquesta és la darrera peça de tota l’extensió del nucli urbà que quedava per col·locar.

Els barris es dissenyen en funció a plans previstos el 1976 al Pla General Metropolità de Barcelona. És a dir, fa gairebé mig segle que el Pla Parcial Urbanístic de Llevant preveu la forma i l’ús del sòl d’aquest barri. Tot i això, amb el pas dels anys i l’evolució de les propostes s’ha arribat a un model de barri, resultat d’un acord entre Ajuntament i Generalitat, que segueix unes tendències sostenibles i atèn les necessitats actuals.

Serà un barri compacte, amb els edificis d’habitatges concentrats a tocar dels barris de la Torre-roja i de Sales, mentre que les zones verdes i els equipaments faran de frontera amb l’espai forestal de la muntanya de Sant Ramon. La disposició de les noves edificacions manté l’estructura d’illes tipus eixample molt habitual als barris de l’entorn. Hi haurà edificis amb diferents alçades, d’entre tres i deu plantes, que generaran un 'skyline' divers.

L’Ajuntament ha rebutjat propostes més agressives amb el territori i ha recollit les sensibilitats ciutadanes per definir el projecte. La concentració de l’edificabilitat permet una major sostenibilitat ambiental i viabilitat funcional i ofereix el màxim d’espais públics. A més, han estat factors claus la mobilitat sostenible i la perspectiva de gènere, és a dir, les necessitats de les dones i els aspectes que milloren la seva sensació de seguretat.

El barri suposarà millores importants, com una via de cornisa que reduirà el trànsit intern a la ciutat, 1.371 pisos de protecció oficial, l’extensió del parc de la Torre-roja i equipaments educatius, culturals, esportius i lúdics, com la piscina d’estiu. De fet,el 34% del sòl del nou barri seran zones verdes, que ampliaran el parc de la Torre-roja com a pulmó verd i transició cap a la muntanya. A més, la majoria de terrenys privats passaran a tenir ús públic en espais d’ús citadà. El 84,4 % del sòl serà públic i el 15,6 %, edificacions residencials i comercials.

Només el 33 % del sòl tindrà edificis: un 15 %, habitatges i un 18 %, equipaments. L’edificació residencial es concentra a la zona propera al barri de la Torre- roja, on ara hi ha bàsicament espais en desús d’ activitats econòmiques abandonades i descampats privats dels que no es té cura.

Per cuidar de la memòria industrial, la xemeneia i el forn de l’antiga bòbila es conservaran i s’integraran a l’equipament que es construirà a la plaça central del barri, d’un tamany similar al parc del Torrent Ballester. De fet, un dels nous edificis públics al barri estarà dedicat a la memòria històrica, a partir d’una biblioteca especialitzada i del trasllat de l’actual Arxiu Municipal.

El cost de les obres per donar forma a les infraestructures i l’espai públic serà de 38 milions d’euros, sense comptar la construcció d’edificacions residencials o d’equipaments. Aquesta inversió es reparteix entre els titulars del sòl, sobretot en mans de privats i de l’Institut Català del Sòl, que venen els terrenys per edificar o construeixen ells mateixos habitatges per tal de sufragar el cost d’urbanitzar el barri.

En la licitació pública per fer les obres es van presentar deu propostes. L’adjudicatària, amb la puntuació més alta, va ser la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Sacyr, Scrinser y Excavaciones y Construcciones Benjumea.

Tot i que la majoria d’obres es faran fora del nucli urbà actual, s’informarà en cada moment d’aquelles afectacions imprescindibles, bàsicament sobre la mobilitat de l’entorn o l’accés a la muntanya. Les úniques obres a l’actual nucli urbà seran la renovació de col·lectors d’aigua a l’avinguda de la Fraternitat i al carrer del Torrent Fondo per connectar el nou barri a la xarxa.