La candidatura del PSC encapçalada per Carles Ruiz ha estat la força més votada a les Eleccions Locals, tot obtenint 9.686 vots (37,69 %) i aconseguint 12 regidors. Amb aquests resultats, la formació socialista repeteix la victòria electoral de 2019, tot i que perd la majoria absoluta que va aconseguir a l'anterior mandat.
En segona posició, la proposta d'ERC, amb Bàrbara Lligadas al front, aconsegueix 4.817 vots (un 18,74 %) que els permet revalidar els cinc edils que van obtenir l'any 2019 i es manté com la principal força de l'oposició. El Partit Popular, després de quedar-se fora del consistori el 2019, torna a entrar al Ple encapçalat per Josefa Redondo, que obté un resultat de 2.704 vots (10,52 %) i tres representants. En quarta posició, VOX, amb la seva candidata Marina Ferrer, entra per primera vegada a la política local, sumant 2.513 vots (9,78 %) i aconseguint també tres seients. La representació al Ple quedaria tancada amb la coalició En Comú-Podem, encapçalada per Encarni Garcia, que aconsegueix 2.153 vots (8,38 %) i dos regidors.
D'aquesta manera, la meitat de les llistes presentades (5) s'han quedat fora del consistori, d'entre totes les quals destaca la de Ciutadans (3,35 %). La formació taronja, que comptava amb quatre edials, s'ha quedat sense representació al màxim òrgan local de govern per primer cop des del 2011. Junts (864 vots; un 3,36 %), Vecinos Municipalistas (767 vots; un 2,98 %), Ara Viladecans (285 vots; un 1,11 %) i Valents (183 vots; un 0,71 %) són les altres quatre formacions que tampoc treuen cap regidor o regidora, igualant així el rècord de 2019 de partits que no arriben al 5 % de suport necessari per obtenir representació.
Pel que fa la participació, en aquests comicis locals hi ha hagut un descens de més de sis punts a tota Catalunya, i a Viladecans no ha estat una excepció. A la ciutat, la participació ha estat d'un 51,62%, una xifra un punt per sobre de la mitjana des de 1979, però que es queda vuit punts per sota de les anteriors eleccions municipals. Llavors, la dada va ser d'un 59,69 %.
El nou Ple, a partir de juny
En total, al nou consistori hi entraran vuit nous regidors i regidores, la xifra més baixa d'aquesta dada des del 2007, quan van entrar-hi, també, vuit nous i noves integrants. L'any 2015, sense anar més lluny, van entrar-hi 16 nous i noves representants electes.
El que sí que es manté, tanmateix, és la paritat al ple: fins a catorze dels i les vint-i-cinc membres del nou consistori (un 56 %) seran dones, el segon número més elevat de la història després de les quinze d'aquest últim mandat. Al 2011, després de les Eleccions Municipals d'aquell any, també van sortir catorze dones electes.
El PSC guanya a tots els barris
De nou, el PSC va ser la llista més votada en tots els barris censals de la ciutat. El seu triomf més ajustat va ser en el Barri Antic (+2,9% sobre ERC) i el més folgat, a Montserratina (+28,6%), on es va anotar el seu major suport, com en Can Sellarès (42 %). No obstant això, l'únic barri en el qual va aconseguir més vots que en 2019 va ser en Torre-roja/Campreciós. D'altra banda, ERC va ser la segona força en tots els barris excepte a Mas Ratés, on aquest lloc el va ocupar el PP. Allà va ser on els populars van obtenir el seu millor calador de vots, al costat d'Alba-rosa/Can Guardiola i Poblat Roca. Així mateix, VOX va ser la tercera força més votada a Montserratina, Mas Ratés i Torrent Ballester, mentre que En Comú Podem va aconseguir-ho al Barri Antic.
Afegeix un nou comentari